La culpabilitat (i 2)

Com dèiem a l’article anterior davant d’un sentiment de culpabilitat inconscient o negat, el  psicòpata el  posa als altres. O les persones que no l’accepten culpen els altres. Ataquen fent mal, per tant, als altres. També d’altres no poden superar el sentiment de culpa amb un mateix/a. Aleshores es fan mal a si mateix. No poden dir  mai no, per exemple. I si ho diuen, se senten malament. Hi ha solució?El sentiment de culpabilitat evoluciona, madura, és a dir, si de negar-lo o posar-lo als altres, un és capaç de reconèixer-lo que és seu, que n’és  responsable, aquest reconeixement permet que la culpabilitat o la culpa s’assumeixi i hi hagi una correcció, un canvi i una reparació. Per això un ha de ser més madur, més valent. No és fàcil assumir els actes que un ha fet. Us heu fixat en els nens petits com neguen les coses que fan malament? Toca educar-los, ensenyar-los....i això de petit. Per tant, si una persona supera aquesta culpa destructiva, va avançant i sent un altra mena de sentiment, un sentiment de culpa. Aquest nou sentiment el fa pensar i preguntar-se si realment n’és o no, de responsable. I així pot actuar en conseqüència. És a dir, l’altra cara de la moneda de la culpa és la responsabilitat.Aquesta altra mena de sentiment de culpa permet que un hagi de mirar-se a dins seu i veure si realment n’és culpable o responsable o és una imaginació o fantasia. Un sentiment de culpa exagerat, desproporcionat. Aleshores es capaç de no fer-li cas.Evidentment, que si hi una culpa, hi ha una persona que ha estat ofesa o s’ha mancat una llei exterior i interior. La persona se sent malament.  Aleshores, cal anar en busca del perdó i ser perdonat.Per tant, la teràpia de la culpa és el perdó i l’amor. En parlarem en un altre article.