El Perdó

Un gran malestar d’emocions destructives prové de la dificultat o incapacitat de saber perdonar-se. A l’article núm. 1313, vaig acabar parlant d’una probable solució per superar el sentiment de culpa, el perdó.En aquest article parlaré només d’un aspecte, però important, de la capacitat de perdonar-se un a si mateix, la capacitat d’autoperdó. És a dir, no parlo de perdonar o ser perdonat, els deixo per una altra ocasió, sinó de perdonar-se. Quantes persones tenen aquesta gran dificultat: perdonar-se per les coses que creuen que no haurien hagut de fer i no han fet i no podien fer, però, així i tot,  se senten culpables.Per exemple, la gran dificultat de la persona en no saber dir “no” quan voldria dir-ho. En el seu interior no ho vol fer, no ho vol dir. Però ho diu i ho fa. Si no ho fa, els altres s’enfadaran. O la marginaran. Per tant aquest  sentiment de culpa és negatiu; cal superar-ho.  Aquí el que entra en joc és la ment i per tant una dificultat de perdonar-se a si mateix/a, estimar-se més a si mateix/a perquè es creu egoista en dir sí. I això és negatiu.Doncs bé, el remei és aprendre a saber-se estimar i perdonar-se, sinó el sí és negatiu. Darrera la dificultat de saber-se perdonar hi ha una gran fantasia omnipotent. Ho ha de poder fer tot. No pot dir no perquè semblaria que no té força de voluntat. Tot això porta a què el “no” se li faci més feixuc. A més, si diu “no”, pensa que és molt egoïsta; no pensa en els altres. I ha après que no ha de pensar en un/a mateix/a sinó primer en els altres. Però això no és correcte. Per estimar els altres, un ha de saber estimar-se a si mateix. Per perdonar els altres, un ha de saber perdonar-se a si mateix. I s’aprèn a estimar, començant a estimar-se a un mateix. Aquest és el punt de partença, la base per relacionar-se. Però el perill es aturar-se en aquest punt de partença o d’inici, tota la vida. I aleshores és quan entra l’egoïsme. El jo és el centre  universal i únic. Tots els altres al seu voltant. I la gran dificultat, per tant, de saber-se perdonar.