Quantes vegades hem sentit a dir: Això és absurd. Això no té sentit. I amb la paraula "absurd" es liquida el conflicte. Hem de tenir molt en compte que existeix, no únicament el nivell de consciència que ens permet adonar-nos de moltíssimes coses i que la raó n'és el testimoni principal, sinó també n'hi ha d'altres que la raó i l'ego no perceben.
Si no d'on vénen les frases: "Ara m'adono del que vaig fer". "No havia pensat en això". Creiem a vegades que fem les coses per un motiu, i en el fons n'és un altre. Aquest nivell l'anomenem "inconscient". Un món ple de fantasies inconscients, tant constructives com destructives.
Mirem els infants i també els adolescents com actuen. Quantes vegades ens quedem astorats. Un mecanisme psicològic que fem servir és "el mecanisme de racionalització". Quan justifiquem allò que no es pot justificar: Odi, enveja, intolerància, domini, pos-sessió, superioritat, això són pures emocions primàries o infantils. Closes en aquest món de fantasies inconscients, les persones, com que no les coneixes o no les accepten, surten disfressades a través de raonaments, justificacions, excuses, per donar-les sortida i estar tranquil amb si mateix.
Ara bé, si se li porta la contrària les reaccions d'aquesta persona són de violència verbal o de fets; insults o menyspreu. Com també d'una postura tranquil·la exteriorment amb un cinisme i una ironia que és una forma d'autodefensa. Sap que no té raó.
