La temàtica anterior parlava del complex de Telèmac. Ell va anar aprenent a tenir una pròpia identitat. Una mare al costat i una presència-absent del pare, però eficaç.
Endinsem-nos cap a la identitat a través d'una metàfora: La del compàs. El compàs està format per dos elements articulats en un punt. Un cap amb dues cames. El compàs té una cama clavada al paper que permet de fixar-la. I l'altra per traçar línies amb llapis o tinta.
Ara bé, la cama que traça els dibuixos dependrà de la fixació de l'altra cama o element.Per tant, la cama pot tenir tres menes de fixacions: forta, fluixa o adequada. En primer lloc, si la fixació és forta, molt difícilment es podrà traçar arcs o altres dibuixos a gust. La mà estarà condicionada per la fixació forta de la cama.
Difícilment es podrà dibuixar. La idea a dibuixar només romandrà al cap, però mai es farà. No s'avançarà. No es dibuixarà. En segon lloc, si la cama està fi-xada de forma fluixa o dèbil, també difícilment es podrà dibuixar. La mà farà un intent de traç, de dibuix que no aconseguirà. Cau el compàs. No està segura.
En tercer lloc, si la cama és fixada de forma adequada, raonable, es podrà dibuixar fàcilment qualsevulla meva de traç amb tinta o amb llapis. Es té un pols segur, clar i dinàmic. La mà tindrà fermesa i seguretat.Tres posicionaments a clarificar a la propera columna.
