La tensió era màxima contra el desordre, que en deien llei. Una llei que tapava el desordre. La constància de Telèmac era magnífica. Cada dia sense perdre l'esperança anava a la platja. Es mantenia junt amb la mare i al costat del desig de l'ordre, de la confiança, de la lluita, de la responsabilitat. De la llei raonable i justa.Un dia un home pobre va arribar a la porta del palau. Els guardians el van fer fora. No tenia un bon aspecte. Era sospitós. Mare i fill no el van reconèixer immediatament.
Però, una intuïció femenina i un desig de trobar el pare van fer que poguessin reconèixer-lo. Era el pare. El rei havia tornat però no de forma solemne perquè ho haguessin impedit, sinó de forma silenciosa. Més eficaç. Els tres van fer un bon equip. Van fer fora del Palau d'Ítaca els sàtrapes, els malèvols, els usurpadors. La llei de la força, del codi, de l'abús va ser reemplaçada per la Llei de la paraula, de l'ordre, del respecte. L'estat de dret o del diàleg es va imposar a la dictadura, a la imposició. Telèmac va poder créixer adequadament: Ordre, disciplina i sobretot, responsabilitat.
El pare donava exemple. Era un líder amb tot: paraules i fets,Veiem que les coordenades socials mundials estan demanant una altra mena d'autoritat o de llei. Ha emergit una nova consciència. No exclou l'autoritat, que ve del llatí: augere i significa fer créixer, pro-gressar, avançar.
