L’any 1958 a les excavacions arqueològiques fetes per Marià Ribas als voltants de la basílica de Santa Maria es va fer una descoberta de gran valor històric i artístic per a la ciutat de Mataró. Al costat d’altres conjunts funeraris, es va trobar una lauda paleocristiana del segle V d. C, una troballa de valor incalculable, ja que és una de les primeres evidències del cristianisme a l’antiga ciutat romana d’Iluro i a la resta del territori català. És per aquest motiu que ara fa uns mesos el Museu Arxiu de Santa Maria va encarregar la restauració d’aquesta peça per exposar-la a l’antic baptisteri de la basílica de Santa Maria i així donar-la a conèixer millor a tots els mataronins.

L’onze de setembre de 1714 les tropes de Felip V ocupen Barcelona després d’un llarg setge que s’havia planificat en el campament general de les tropes felipistes situat a Mataró. Un cop acabada la Guerra de Successió, la nostra població -com la resta de la corona- deixaran enrere anys de guerres i fam per viure un període de temps relativament pacífic. L’any 1716, Mataró rep del monarca borbó el títol de cap de corregiment pel seu suport en el setge de Barcelona. A partir d’aquí, la ciutat començarà a viure una època d’esplendor gràcies al comerç marítim i als inicis de la producció tèxtil que apareix a finals del segle XVIII.

En aquest nou número del Tot Història farem un punt i a part per deixar els relats històrics de la nostra ciutat, i fer una parada per explicar els orígens i la història de la Festa Major de Les Santes de Mataró. Explicarem els orígens religiosos del motiu original de la festa que any rere any omple els carrers de la nostra ciutat de grans i petits que viuen amb emoció els dies de Santes.  La festa va començar com un acte religiós de caire privat el 26 de juliol de l’any 1682 i la devoció per Santa Juliana i Santa Semproniana anirà arrelant entre els mataronins que al llarg dels anys i dels segles aniran transformant la festa fins a convertir-la en la que és ara.

Després de la bonança econòmica viscuda per Mataró durant el segle XVI, la vila començava el segle XVII amb esperances renovades i amb l’objectiu de  convertir-se en ciutat  i ser un centre d’atracció comercial que amb el temps podia arribar a competir amb Barcelona. Mataró ja estava dotada de muralla, a més era una de les escollides per assistir a la celebració de la Cort General on el monarca i els representants catalans decidien les lleis que havien de regir Catalunya. I un gran nombre d’embarcacions mercants que unien l’eix comercial Lisboa - Marsella atracaven al litoral mataroní portant a la vila els productes que venien de l’altra banda de l’Atlàntic.

Després de desfer-se del jou feudal i passar a pertànyer a la corona durant el segle XV, la vila de Mataró -a finals d’aquest segle i a començaments del segle XVI- viu una època de creixement i canvis que transformaran la seva fisonomia. La població anirà augmentant progressivament així com l’economia de la ciutat que, gràcies al comerç vitivinícola, es convertirà en un dels principals eixos comercials dels voltants de Barcelona. Tot aquests canvis i transformacions es plasmaran l’any 1569 amb l’inici de les obres de la construcció de les muralles de la vila, una muralla que haurà de protegir la localitat d’atacs de pirates i corsaris i de malalties com la pesta.

Durant el segles XIII i XIV els senyors feudals del Castell de Mata tingueren sota el seu poder els vilatans del terme de Mataró format per les poblacions de Mataró, Sant Andreu i Sant Vicenç de Llavaneres. Els nobles es van enriquir a costa del treball dels pagesos que cada cop tenien més complicat sobreviure. Aquest domini feudal es va anar fent cada cop més dur pels habitants de Mataró i les seves contrades fins al punt que a cavall del segle XIV i XV es produïren enfrontaments violents entre els vilatans i els seus senyors. Els pagesos ja no podien aguantar més i van decidir aixecar-se per desfer-se del jou feudal.

Durant els segles VIII, IX i X el territori que avui coneixem com Mataró va patir una sèrie de canvis i va rebre tota una sèrie de migracions vingudes tant del sud com del nord que van canviar la fisonomia del territori i la forma de viure dels habitants d’aquestes contrades. Al veïnat d’Alarona, nom que va passar a tenir el que quedava de l’antiga d’Iluro, hi van arribar primer els àrabs que van passar pràcticament de llarg i, més tard, van arribar els francs, amb l’objectiu d’expulsar els sarraïns i portar de nou la fe cristiana. Aquests sí que van arrelar al nostre territori i de la mà de l’església van establir les bases del que després esdevindria la Mataró medieval.

En aquesta quarta entrega del Tot Història parlarem del període que va del segle III d.C fins el segle VII d.C, que molts historiadors han anomenat com “la decadència d’Iluro”. Les fonts amb les que comptem per explicar aquesta època són exclusivament arqueològiques. Fins ara s’havia pensat que després de la crisi de l’Imperi del segle III d.C. la ciutat d’Iluro s’havia anat empobrint fins arribar a desparèixer i convertir-se en una ciutat abandonada allà entre els segles V i VI d.C. Com veurem, la ciutat no va patir cap període de decadència i si va desaparèixer, no va ser pas a finals del segle VII o principis del segle VIII d.C.

Després que en el número anterior del Tot Història parléssim de la fundació d’Iluro, en aquesta tercera entrega parlarem de com i de què vivien els habitants d’Iluro. La ciutat romana d’Iluro fou una de les urbs més importants de l’actual litoral català i estava especialitzada en l’exportació de vi. El vi d’Iluro, que s’extreia de les grans extensions de vinyes que hi havia cultivades en les terres de fora muralles, anava a parar a tots els racons de l’Imperi i era la font de riquesa principal de l’economia d’Iluro. Aquest comerç vitivinícola va fer augmentar la producció ceràmica de grans àmfores que servien per transportar el vi arreu del Mediterrani.

L’any 218 a. C en plena Segona Guerra Púnica, les tropes romanes del general Gneu Corneli Escipió desembarquen al port d’Empúries per tallar les xarxes de subministrament de provisions i soldats del general cartaginès Ànnibal que es trobava combatent a la península itàlica. Els romans havien vingut aquí per expulsar el seu rival comercial i militar, i ara que hi eren volien controlar els recursos naturals i humans que els podien proporcionar aquestes noves terres. És en aquest moment quan comença el procés de romanització de tota Hispània i del territori que ara coneixem com la comarca del Maresme que es portà a cap durant els segles II i I a.C.