El cor de la Missa de Les Santes l’any 1956. Imatge de F. Masachs

L’any 1848, el mataroní Mossèn Blanch va escriure la partitura de la Missa de Glòria o Missa de Les Santes, una peça de gran valor musical que està considerada una de les joies de la música religiosa del segle XIX. Aquesta missa va ser escrita per acompanyar l’eucaristia en honor a les patrones de la ciutat, Santa Juliana i Santa Semproniana, que se celebra cada 27 de juliol a Santa Maria. L’ acte, tot i ser d’origen religiós, s’ha convertit, amb el pas dels anys, amb un element clau de la festa major de la ciutat i en un signe de mataronisme que tenen molt arrelat tots els mataronins, ja siguin creients o no. Després de 165 anys de vida, la Missa de Les Santes continua en estat de gràcia i més encara després que l’any 2010 la Generalitat la declarés festa patrimonial d’interès Nacional.

Aigues medicinals de la Font Picant van atraure molts estiuejants

Entre finals del segle XIX i principis del segle XX,  Argentona es va convertir en un dels principals destins turístics de la burgesia catalana. El clima i les aigües medicinals de la Font Picant era el reclam perfecte per a les famílies benestants barcelonines que buscaven tranquil·litat, contacte amb la natura i fugir del bullici de la gran ciutat. A la vila hi van estiuejar personalitats polítiques i artístiques de l’època, com  el General Prim o Jacint Verdaguer, que van posar encara més de moda la vila argentonina. La proximitat amb l’estació de ferrocarril de Mataró va fer que Argentona acollís cada temporada més estiuejants que van canviar la fisonomia de la vila amb l’edificació de torres i cases modernistes obra dels millors arquitectes del moment.

El Cafè Nou, antiga seu de la Unió de Cooperadors, quan era seu del COOP

Aprofitant que aquest cap de setmana s’inaugurarà el Pati del Cafè Nou com a espai públic, en aquest nou número del Tot Història farem un petit repàs per la història del cooperativisme a casa nostra. Des que l’any 1864 es crea a Mataró la “Obrera Mataronense”, la primera cooperativa a l’estat espanyol, el moviment cooperatiu local ha anat evolucionant fins a arribar a l’actualitat. La Unió de Cooperadors de Mataró, l’únic brot del cooperativisme mataroní dels anys 30 que ha sobreviscut fins als nostres dies, ha hagut de superar molts entrebancs, entre ells una dictadura de més de trenta anys, per poder recuperar una petita part d’allò que fa més de 100 anys van guanyar col·lectivament una sèrie d’obrers que van decidir treballar d’una manera diferent de l’establerta.

Imatge de la primera sortida de la Volta Ciclista a Catalunya, l'any 1911

Aprofitant que  Mataró acollirà la sortida de la segona etapa de la 94a Volta Ciclista a Catalunya, en aquesta nova entrega del Tot Història ens endinsarem en el món de la bicicleta i de la Volta, una de les curses per etapes més antigues del món. Enmig d’una època de canvis i de modernitat, el dia de Reis de 1911 des de la Plaça de Sarrià arrenca la primera edició de la Volta que va comptar amb la participació de 34 intrèpids ciclistes. Després vingueren dues edicions més i l’aturada obligada per l’esclat de la I Guerra Mundial, però un cop superat aquest entrebanc la prova catalana, sota la direcció de la UE Sants va adquirir un prestigi internacional que va portar els millors ciclistes del món a casa nostra. El primer pas de la Volta per Mataró enmig d’un gran ambient va ser l’any 1926.

A Mataró i arreu de Catalunya, es va demanar a crits "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia"

El 20 de novembre de 1975 mor el dictador Francisco Franco que ostentava el poder des de la fi de la Guerra Civil l’any 1939. La defunció del “caudillo” va obrir una nova època d’esperances, canvis i tensions anomenada transició que acabarà amb l’inici de la democràcia a Espanya.  El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, que acabarien amb la victòria de la UCD d’Adolfo Suárez. Aquí a casa nostra la força més votada va ser PSC-PSOE, seguida de la coalició nacionalista CIU i dels comunistes del PSUC. Mataró en aquella època era una ciutat industrial de més de 84.000 habitants que havia crescut desmesuradament gràcies a la immigració de gent vinguda d’arreu d’Espanya que buscava aquí una nova oportunitat.

Imatge de la Rambla de Mataró durant els anys '60

Durant la dècada dels anys 50 el règim franquista va rebre una sèrie de reconeixements i ajuts econòmics a nivell internacional que van reactivar l’economia espanyola. Amb les inversions americanes i els ingressos del turisme, Espanya es va recuperar econòmicament i va sortir de la crisi que arrossegava des del final de la guerra. El sector industrial es va modernitzar i la mà d’obra barata espanyola abaratia els preus dels productes que s’exportaven a fora de l’estat i que no trobaven competència. Aquest impuls industrial va fer que durant els anys 60 les zones industrials de l’estat (Catalunya, País Basc i València) rebessin població d’arreu de l’estat per treballar a les fàbriques. A casa nostra això va comportar en un considerable augment de la població i en l’aparició dels barris.

Representació pictòrica de les festes romanes de les Saturnals

En aquest número del Tot Història deixarem de banda els successos històrics de la ciutat de Mataró per parlar de l’origen de les festes de Nadal. En el món occidental, el 25 de desembre celebrem el Nadal per commemorar la nativitat de Jesús. Això pot portar a pensar que aquesta celebració de caràcter religiós, que ha esdevingut la gran festa del consum, tingui un origen merament religiós i lligat al cristianisme. Però la realitat no és aquesta, els orígens de les festes de Nadal són diversos i alguns molt anteriors al naixement del Cristianisme i del seu profeta Jesús. Amb la legalització del cristianisme per part de l’emperador romà Constantí el segle IV d. C, el culte cristià s’anirà propagant arreu del vell continent adquirint i adaptant tradicions i festes paganes.

La Presó de Mataró, on pasàven els últims dies els afusellats

Com ja vam explicar en l’anterior número del Tot Història, el 27 de gener, amb l’entrada dels Nacionals, s’acaba la Guerra Civil a Mataró. Des del primer dia els guanyadors van imposar la seva llei i els vençuts van haver de patir una dictadura que durà més de trenta anys. Aquí a casa nostra els primers anys de postguerra van ser molt durs. La indústria, que era el motor de l’economia local, entrà en un període de crisi que va empitjorar una mica més les condicions de vida dels mataronins. Els salaris baixos, la fam, la misèria i el terror que van generar els vencedors van ser el pa de cada dia dels primers anys de dictadura. Paralel·lament, la ciutat anirà creixent i durant la dècada dels anys 40 arribaran a casa nostra els primers immigrants vinguts de Múrcia, Andalusia i Extremadura.

El 27 de gener de 1939, una dia després de la caiguda de Barcelona, les tropes nacionals s’apoderen de Mataró. Les tropes italianes de Franco es troben una ciutat rendida que no presenta cap batalla. Els carrers estan plens de dones i nens que veuen l’arribada dels nacionals com una alliberació que ha d’acabar amb els patiments de tres anys de guerra. L’ambient, fins i tot, és festiu i la banda municipal surt a rebre els soldats. La nit abans, el govern republicà local havia cremat tota la documentació republicana i havia agafat el camí de l’exili. Aquell dia també es van deixar veure pels carrers de Mataró alguns ciutadans que portaven mesos amagats, com és el cas de Joan Brufau, antic president d’Alianza Popular de Mataró que esdevingué el primer alcalde franquista de la ciutat.

Fotografia del Quarter Militar de Mataró. Imatge cedida per Sebastià Esquirol

El 18 de juliol de 1936 un grup de generals se subleven en diversos indrets de l’estat espanyol i intenten donar un cop d’estat contra el govern del Front Popular de la II República Espanyola. La insurrecció militar estava pensada per ser un cop d’estat ràpid i acabar amb el govern d’esquerres. Però el pla ideat pel general Mola no va funcionar, una part de l’exèrcit no va donar suport al cop d’estat i es va mantenir fidel al govern escollit a les urnes com moltes de les forces d’ordre públic del país que, juntament amb sindicats, forces polítiques d’esquerres, obrers i camperols, van fer que l’aixecament militar dels generals colpistes no fructifiqués.  El pronunciament militar havia fracassat, però ara venia el pitjor, tres anys de guerra civil que acabarien en una dictadura de més de quaranta anys.