Les persones nascudes durant la guerra civil, vàrem ser educades amb un total desconeixement de la democràcia, abolida pel règim dictatorial franquista, que sota el paraigua del nacional catolicisme, ens obligava a començar les classes escolars cantant el "Cara al sol" i fent servir exclusivament la llengua "cristiana" del castellà.
Recordo haver començat a conèixer el funcionament de la democràcia al final del franquisme, en els inicis de la transició democràtica. També recordo que en aquells moments no existia la llibertat d'expressió, que en el cas de ser exercida podria comportar la por a ser empresonat. Amb la transició aquesta por va desaparèixer, convertint-se llavors en la por a perdre el lloc de treball, manifestada per molts professionals dels mitjans de comunicació.
En l'actualitat per evitar-ho, cal seguir la línia editorial del mitjà amb tota classe de faqs contradictòries, que generen una intoxicació informativa alienadora, permetent als ciutadans gaudir d'una aparent llibertat d'expressió, sempre que no es qüestioni de forma sacrílega, el principi franquista de: 'España, Una, Grande y Libre'.
Aquesta recuperació negativa a la por a ser empresonat, mitjançant una acusació de sedició pel sol fet de protestar contra suposats actes arbitraris de l'administració, suposa un perillós retorn a plantejaments autoritaris que molts ciutadans i ciutadanes creien ja superats.
Penosament consternats, cal preguntar-se: ha arribat el moment de plantejar de nou una transició plenament democràtica?
