En el moment de constituir-se els nous ajuntaments, després de més de 40 anys dels primers ajuntaments democràtics, sembla oportú reflexionar sobre el seu procés evolutiu històric, que ha servit en gran manera, per conformar l'actual desprestigi i manca de credibilitat de la classe política.
Fa 40 anys el món estava dividit en dos grans blocs: el capitalista i el comunista, que competint en una guerra freda, va fer possible la creació a Europa d'un estat del benestar, aconseguit per una ciutadania reivindicativa, que sota el paraigua de la socialdemocràcia, va fer possible temperar l'esperit depredador, propi de la llei de la selva del sistema capitalista, atemorit per la potencial força del seu combatut contrincant comunista.
L'enderrocament del Mur de Berlín, va suposar el final de la guerra freda, amb el clar guanyador del sistema capitalista, que una vegada perduda la seva por, ha tornat a imposar de nou les seves regles del joc, responsables de l'actual precarietat laboral i la creixent desigualtat social.
Arribat a aquest punt: quin hauria de ser el paper dels nous ajuntaments recents constituïts? Simplement intentar reconvertir de nou en ciutadans als actuals servils súbdits en què han esdevingut, gràcies al també servilisme de la classe política envers el sistema capitalista, que té com a religió l'adoració al fals ídol del diner, en una societat individualista i competitiva, en lloc de comunitària i solidària. Intent que tot i la seva gran dificultat, és potencialment possible.
