S'acostuma a afirmar que els avis cangur donen una imatge positiva de la gent gran, que en compensa una altra, poc percebuda, d'alguns joves que tenen dubtes, sobre si les seves quotes a la seguretat social, per mantenir l'actual sistema de pensions, els seran retornades quan s'hagin de jubilar.
L'actual sistema de pensions està servint d'amortidor per poder sobreviure en una societat caracteritzada per una creixent desigualtat social i precarietat. Massa vegades, unes minses pensions de jubilació serveixen per malviure tres generacions: la dels avis, els fills i els nets.
L'educació suposa assumir una complicada responsabilitat que requereix aconseguir un equilibri difícil entre la socialització i la llibertat. Hi ha qui es pregunta si realment s'està educant o simplement criant els fills, en una societat individualista i consumista, manipulada per uns mitjans de comunicació alienadors.
Potser s'està criant i no educant una joventut, no preparant-la per assumir els reptes d'una vida en llibertat, convertint-la en persones dependents, carn de canó de consultoris de psiquiatria, consumidors de droga, alcohòlics i altres seqüeles negatives, produïdes per una manca d'educació, que té poc en compte els valors pels quals s'ha de regir una societat equilibrada.
De forma general, els avis cangur ajuden o empitjoren el procés de transmetre la necessària disciplina i ordre que requereix l'educació d'un infant. La tolerància i la pas-sivitat pròpies de la gent gran són adequades per a educar o més aviat per malcriar?
