Ens trobem davant d'una societat envellida i amb un imparable camí cap a la robotització. Situació que cal afrontar de forma positiva com un repte, que genera la necessitat de canvis radicals, per superar realitats negatives com les dels aparcaments de la gent gran en residències geriàtriques, considerades per la majoria dels seus usuaris com a presons. També la d'una joventut amb un alt índex d'atur i sense projectes vitals, que intenta omplir la seva buidor existencial amb un ús abusiu dels mòbils.
L'envelliment i les noves tecnologies generen un prejudici edatista, discriminatori per l'edat, pel fet que els joves són més hàbils en l'ús dels mòbils, pel que fa a la seva manipulació, però no en la seva gestió emocional, mentre que la gent gran, excessivament poc coneixedora del seu ús, no sol caure en l'addicció i freqüència compulsiva amb la seva utilització per part d'altres edats.
És per tot això que caldria proposar i promoure un pacte intergeneracional per a fer possible que els joves puguin ajudar a la gent gran a utilitzar els mòbils i els grans als joves a no dependre'n.
El moviment sènior que defensa una societat per a totes les edats centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom, hauria de ser donat a conèixer en els sistemes educatius, per a promoure que els de menys edat, ajudin en l'ús de noves tecnologies de tot tipus als grans, que a canvi, poden ser exemple de com evitar la dependència del mòbil. Relació positiva que clarament es dona entre nets i avis.
