Creure que una societat envellida és el pitjor desastre que li pot passar a la humanitat, suposa parlar d'un futur que ningú coneix, que però, acabarà essent, es vulgui o no. No és per res que la majoria de prediccions pressuposen que el futur de la humanitat serà el d'una societat envellida.
L'existència d'una Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats amigables amb la Gent Gran, promoguda per l'OMS, no és una qüestió de pura casualitat, sinó la conseqüència lògica de l'esdeveniment d'una societat envellida. Ho confirma el fet que importants corporacions, capitanejades per Google, destinin milers de milions per avançar cap a la immortalitat, formulant preguntes com: "Viurem 500 anys?
Per respondre a aquesta pregunta cal assumir el repte de l'envelliment, des de la perspectiva d'una alta qualitat de vida, en una societat aparentment decadent, en la que persones de 50 anys o més, conegudes com les generacions del "baby boom", una vegada retirades del treball remunerat per qüestions d'edat, constitueixen el capital social humà necessari per construir una nova civilització, realment humana, basada en la força del coneixement racional i no en la força física depredadora de l'espècie animal.
Cal fer una crida, a un grup inicialment minoritari de "baby boomers", els més preparats i agosarats, per obrir nous camins, que tot i que no existeixen, s'aniran fent, simplement començant a caminar, lluitant, no com a guerrillers, sinó de forma organitzada somiant cap amunt, però amb els peus ben recolzats en el terra.
