El nacionalisme històricament ha tingut connotacions conservadores, utilitzades pel sistema capitalista per defensar els interessos de la burgesia explotadora. El fet d’haver estat utilitzat per les dictadures del nazisme, feixisme i franquisme, l’ha convertit en reaccionari i completament obsolet en la societat del segle XXI, que tendeix a recuperar el plantejament d’una Europa dels pobles, funcionant com a nodes d’eco sistemes culturals, de la futura organització territorial en xarxa d’àmbit global, comunicada i relacionada mitjançant Internet. És per això que la possible independència de Catalunya s’hauria de contemplar de signe progressista, rebutjant la seva qualificació conservadora de nacionalista.
No és d’estranyar que els partits d’origen marxista, rebutgin el nacionalisme per burgès i també la independència de pobles com el de Catalunya, incompatibles amb el principi expressat per Marx: “Proletaris del món, uniu-vos”, apostant per sistemes federals. No s’adonen del pas de la història, en el cas dels comunistes per la fallida de la Unió Soviètica i en els socialistes pels actuals plantejaments socialdemòcrates, basats en l’estat del benestar, sense comprendre que en el futur, la societat segurament funcionarà com una societat del benestar autogestionada.
L’única ideologia capaç de resistir el pas del temps, ha estat la del moviment llibertari, que compta amb una forta memòria històrica que configura la forma de ser i de pensar, segurament inconscient, de molts catalans.
