El principal problema que tenim en aquests moments és l’atur d’un 27% dels adults i un 56% dels joves, que s’estima una vegada superada la crisi, generarà un atur estructural entre el 15 i el 18%. Situació totalment intolerable i rebutjable que atempta contra la dignitat humana i que obliga a les persones més socialment compromeses a haver d’intervenir.
Com a president de la xarxa Eurosenior, companys meus m’han comentat afligits, tenir fills o filles al voltant dels 45 anys, que s’han quedat sense feina i que per més que en busquin no en troben. Ara comencem a saber que probablement mai més en trobaran. També com a avi, comentaris de nétes i nets, amb carrera universitària, que no volen haver d’emigrar forçosament per trobar feina. Prefereixen poder viure i treballar en el seu propi país i això també s’ha acabat. La resta de joves menys preparats, estan segurament condemnats a una vida malauradament molt precària.
Cal però ser optimistes, per aprofitar l’actual crisi com una gran oportunitat, per avançar cap a la plena ocupació, mitjançant l’autosuficiència territorial, que no és cap utopia, sinó una sortida viable i possible, molt més factible de ser assolida, que intentar reformar l’actual model de producció, regit per les lleis del mercat, que és qui realment està generant l’atur.
Aquest nou camí cap a la plena ocupació, més tard o més d’hora s’acabarà imposant, donat que per superar la xacra de l’atur, s’ha convertit en una alternativa laboral i social de pura i dura supervivència.
