La revifada independentista va començar, amb el nacionalisme arcaic espanyol de Manuel Aznar, d’ideologia neoliberal, defensor de la hidalguía castellana, del senyor que viu de l’explotació dels seus serfs i criats. Personatge que amb la seva liberalització del sòl, ha esdevingut el principal responsable de la bombolla immobiliària, que malauradament ha estat nefasta en l’actual crisi econòmica.
L’acció del nacionalisme espanyol d’Aznar, va acabar generant la reacció nacionalista catalana de Carod Rovira. L’enfrontament d’aquests dos personatges va iniciar el començament d’un moviment, que ha acabat inclinant la balança cap un plantejament independentista.
La intervenció de Pasqual Maragall va intentar conciliar els dos nacionalismes enfrontats, mitjançant la proposta d’un nou Estatut de Catalunya, que perseguia un plantejament federal que fes possible la convivència de Catalunya i Espanya. La clara fallida d’aquest intent, ha servit per posar sobre la taula la realitat d’una balança negativa fiscal, que suposa un greu espoli per a l’economia catalana.
El municipi d’Arenys de Munt, amb la seva primera consulta popular per a la independència, és qui realment ha materialitzat la possibilitat d’un nou camí per a Catalunya, per recuperar la seva espoliada economia, necessària per superar de forma positiva, l’actual crisi econòmica i social. Finalment cal esmentar l’espectacular manifestació del poble català del dia 11 de setembre.
