L’atur és la principal lacra de la nostra societat. Fins la gran crisi del 2008 afectava principalment a països del tercer món, condemnats a l’emigració per poder sobreviure.
Avui dia, qualsevol persona disposada a fer l’esforç de pensar, es pot clarament adonar que amb els actuals sistemes de producció, regulats per la llei del mercat i per la cobdícia insaciable humana, l’atur s’ha acabat convertint en estructural i crònic, possiblement amb unes taxes inamovibles al voltant del 15%, difícilment assumibles i generadores d’emigració.
Ens trobem en una societat alienada que ha perdut la brúixola de navegar. Enlloc de produir els articles de tot tipus necessaris per viure bé amb plena ocupació, s’estan produint articles, perquè 10.000 persones en tot el món puguin ser cada vegada més riques. Si tenim en compte que la població mundial és de 7 mil milions de persones, resulta que cadascuna d’aquestes persones riques, viu de l’explotació de 700 mil persones.
És un disbarat tan gran el que està succeint, que la seva constatació clama al cel. Tot el que ens volen vendre amb les retallades, per fer-nos agafar por, és una gran mentida que una colla de tòtiles i estúpids com nosaltres, forçosament ens veiem obligats a creure. Avui dia amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació i amb les energies verdes renovables, la plena ocupació és plenament possible.
Només cal creure que la força de la raó ha de ser capaç de superar a la força bruta de la llei del més forts.
