Tot projecte històric requereix l’existència de tres pilars bàsics, tots ells necessaris, que s’han de donar a la vegada. Les idees, els models de producció i el lideratge polític. En aquests moments el pilar que fa referència als models de producció és el que està més desenvolupat, amb la utilització d’energies verdes renovables, completament desconegudes per la majoria de la població.
El posicionament del mercat a favor de les actuals energies derivades del petroli i les nuclears, està clarament condicionat pels grans interessos econòmics que remenen, irrenunciables per part dels grans capitalistes.
El segon pilar, el de les idees, en un moment de transició cap a una nova civilització, requereix sobretot, l’aportació imprescindible, necessària i valenta d’intel·lectuals no aburgesats, en aquests moments en paradors desconeguts. Si com afirma Einstein la imaginació és més important que el coneixement, conjugar la imaginació amb el coneixement pot resultar revolucionari.
La crida a intel·lectuals de reconegut prestigi, per intentar avançar en el camí cap a un projecte històric imaginatiu, està resultant infructuosa, per la seva inexistència. Quedar-se amb la indignació i la protesta serveix de ben poc, cal construir ¿però, com? Potser la solució passi per “caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar”. Imaginació i coneixement que es poden trobar en l’enorme capital humà marginal i infrautilitzat, dels sèniors prejubilats o jubilats i dels joves universitaris condemnats a l’atur.
