La dictadura franquista amb uns principis arcaics i primitius basats en la violència, va domesticar la població mitjançant la por. Avui dia aquesta domesticació es fa d’una forma molt diferent, mitjançant l’avorriment i el fàstic produïts per un excés d’informació, completament contradictòria i mancada de credibilitat. En la dictadura la gent no pensava, si es volia fer-ho per actuar, era perillós, es podia acabar essent empresonat. En la democràcia la gent tampoc pensa, és massa complicat intentar fer-ho.
Pensar per pensar no té massa sentit, cal fer-ho per realitzar de forma efectiva qualsevol tipus d’activitat, mitjançant el coneixement adquirit en l’acte de pensar.
L’excés d’informació actua com una eficaç droga que ennuvola el cervell. La reacció visceral dels indignats, poc a poc es va apaivagant, degut a la seva característica emocional, que els fa actuar com una vàlvula d’escapament per descarregar l’adrenalina negativa acumulada, promoguda per l’actual crisi econòmica i social.Crisi difícilment assumible, donada la seva complexitat i el fet de no existir cap tipus de receptes i que requeriria, per fer possible la seva solució, la utilització del pensament.
Aquesta domesticació produïda per l’actual democràcia, en cap cas s’ha d’interpretar com una enyorança de la dictadura. Cal tenir present el que va manifestar Churchill en afirmar que la democràcia era el sistema menys dolent de tots els possibles, la qual cosa no exclou plantejar la necessitat del seu possible repensament.
