La saviesa dels anys, serveix si més no, per saber que no sabem res, tot i que cada dia podem aprendre coses noves.
Tots vosaltres sabeu que de la unió de dues cèl·lules, una masculina i una femenina, neix una nova persona molt semblant als seus pares. Fins fa poc es creia que només l’herència, els gens del pare o la mare, feien que el nou nat fos d’una manera o d’altra. Resulta però que l’entorn ambiental, també influeix en el desenvolupament personal. Els jesuïtes saben perfectament que un nen o nena que puguin educar fins als sis anys serà tota la vida religiós. Se sap que des de la unió de les dues cèl·lules fins als sis anys, es configura el seu subconscient per a quasi bé tota la seva vida.
Les persones només fan servir en un 5% de forma conscient la seva presa de decisions i la resta, en un 95%, ho fa el seu subconscient. Avui dia la nova ciència de l’epigenètica explica aquest funcionament dels gens de cada persona. El seu coneixement pot esdevenir positiu per a tota la humanitat. Resulta que l’estructura genètica de cada persona, quan no es produeix cap tipus d’estrès, genera un estat d’harmonia corporal i mental, que provoca una vida sana sense cap tipus de malaltia, les quals es produeixen en entorns ambientals conflictius.
Precisament per això la societat actual, caracteritzada per un individualisme egoïsta i un consumisme convulsiu, és la més negativa per emmalaltir i tenir una mala qualitat de vida en l’envelliment. Potser per això, el paper dels sèniors passa clarament per canviar-la.
