La utilització de la llengua en el sistema escolar, ha estat sempre una excusa política per espanyolitzar Catalunya. Una experiència democràtica d’immersió lingüística al català, de més de 30 anys, en un territori peculiar com Catalunya que té una llengua pròpia i molt positiva per consolidar la convivència ciutadana, no compta. La situació és molt fàcil d’explicar, per una banda els que defensen legalment que Catalunya és Espanya, on la seva llengua oficial és el castellà. Per l’altra banda els que creuen legítimament que la llengua pròpia de Catalunya és el català. La història ha demostrat que aquest conflicte d’interessos és irresoluble. Catalunya no vol renunciar a la seva llengua i Espanya vol imposar la seva. Davant d’aquesta situació, en la que les dues parts tenen raó, només cap la ruptura. Avui dia està plenament acceptat l’espoli fiscal que pateix Catalunya per part d’Espanya. Aquesta realitat econòmica és el motiu principal per justificar la proclamació de Catalunya, com un estat propi formant part de la UE. Aquesta acció solucionaria el fracàs històric d’intentar, sense èxit, la plena integració de Catalunya a Espanya. Per a una Catalunya independent no existiria cap tipus de raó política. Per introduir en el seu sistema escolar, un sistema trilingüe, per exemple, un 60% en català, un 20% en castellà i un 20% en anglès. També seria possible la doble nacionalitat, pels que han tingut la nacionalitat espanyola, tal com succeeix actualment amb països hispanoamericans. La llengua
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior
La utilització de la llengua en el sistema escolar, ha estat sempre una excusa política per espanyolitzar Catalunya. Una experiència democràtica d’immersió lingüística al català, de més de 30 anys, en un territori peculiar com Catalunya que té una llengua pròpia i molt positiva per consolidar la convivència ciutadana, no compta. La situació és molt fàcil d’explicar, per una banda els que defensen legalment que Catalunya és Espanya, on la seva llengua oficial és el castellà. Per l’altra banda els que creuen legítimament que la llengua pròpia de Catalunya és el català. La història ha demostrat que aquest conflicte d’interessos és irresoluble. Catalunya no vol renunciar a la seva llengua i Espanya vol imposar la seva. Davant d’aquesta situació, en la que les dues parts tenen raó, només cap la ruptura. Avui dia està plenament acceptat l’espoli fiscal que pateix Catalunya per part d’Espanya. Aquesta realitat econòmica és el motiu principal per justificar la proclamació de Catalunya, com un estat propi formant part de la UE. Aquesta acció solucionaria el fracàs històric d’intentar, sense èxit, la plena integració de Catalunya a Espanya. Per a una Catalunya independent no existiria cap tipus de raó política. Per introduir en el seu sistema escolar, un sistema trilingüe, per exemple, un 60% en català, un 20% en castellà i un 20% en anglès. També seria possible la doble nacionalitat, pels que han tingut la nacionalitat espanyola, tal com succeeix actualment amb països hispanoamericans. 
