Els iaioflautes es consideren com la generació que va lluitar i aconseguir una vida millor per als seus fills i néts. Es sentien cofois per haver deixat a les properes generacions una societat sustentada en l’estat del benestar, promogut sobretot, per la cabdal influència dels països més avançats de la UE i fet possible com a contrapunt dels països comunistes que havien abolit la caritat i apostat per la justícia social a canvi, però, de la pèrdua de la llibertat personal.
La caiguda del mur de Berlín ha suposat la recuperació dels principis més perversos del sistema capitalista que ha restat com l’única alternativa vàlida per al funcionament de la societat. En no existir la por a l’alternança comunista, el sistema capitalista s’ha proposat acabar amb l’estat del benestar que només funciona a la UE.
La dictadura franquista havia convertit els ciutadans en súbdits passius, condició necessària per assegurar-se la supervivència, si bé la democràcia ho ha canviat, fent possible de nou una ciutadania activa. Tot i que el nom de ‘iaioflautes’ sembla pejoratiu, perquè no simplement indignats, cal interpretar la seva primera acció, d’ocupar un bus per protestar per la pujada dels bitllets, com una crida per endegar una mobilització del col·lectiu de gent gran que complementi la iniciada per la joventut.
Des del Moviment Sènior també fem una crida per manifestar la indignació contra l’actual política de retallades econòmiques, que fora de quatre especuladors, afecta ja a la majoria de la població.
