Els sèniors ens hem fet grans. Tot i que la nostra esperança de vida ha augmentat considerablement, encara no tenim clar el nostre paper en la societat. Ens fa por haver de ser aparcats en una residència geriàtrica, però no fem res per evitar-ho. Estem vivint en unes condicions de vida negatives, totalment impensables pocs anys enrere. La gent no creu en res; el que veu no li agrada i no té ni idea del que ha de venir. En aquestes circumstàncies el jo és el més important i el nosaltres no existeix. “A mi ningú m’ha de dir el que haig de fer”, és el que realment compta.La solució fàcil, criticar lo malament que fan les coses els altres, tot i ser veritat, serveix de ben poc. No cal esperar a que l’actual crisi econòmica arribi a situacions insostenibles, sinó novament arremangar-se, per començar a endegar solucions solidàries i comunitàries, mullant-se i esforçant-se per trencar l’actual desencís i passotisme existent. Cal no oblidar que la història i també la ciència fan palesa l’essència comunitària dels éssers humansÉs habitual que a molts sèniors els costi entendre, i assumir, les noves formes de vida de les noves generacions. L’alta velocitat en la que es produeixen els canvis en la societat, així com la crisi econòmica i financera, genera incomoditats i dubtes per als sèniors. L’envelliment actiu i la solidaritat intergeneracional declarada per la UE per a l’any 2012, hauria de servir per recuperar els valors de l’ajuda mútua, amb uns papers destacats per els joves i els sèniors. Paper dels sèniors
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior.
Els sèniors ens hem fet grans. Tot i que la nostra esperança de vida ha augmentat considerablement, encara no tenim clar el nostre paper en la societat. Ens fa por haver de ser aparcats en una residència geriàtrica, però no fem res per evitar-ho. Estem vivint en unes condicions de vida negatives, totalment impensables pocs anys enrere. La gent no creu en res; el que veu no li agrada i no té ni idea del que ha de venir. En aquestes circumstàncies el jo és el més important i el nosaltres no existeix. “A mi ningú m’ha de dir el que haig de fer”, és el que realment compta.La solució fàcil, criticar lo malament que fan les coses els altres, tot i ser veritat, serveix de ben poc. No cal esperar a que l’actual crisi econòmica arribi a situacions insostenibles, sinó novament arremangar-se, per començar a endegar solucions solidàries i comunitàries, mullant-se i esforçant-se per trencar l’actual desencís i passotisme existent. Cal no oblidar que la història i també la ciència fan palesa l’essència comunitària dels éssers humansÉs habitual que a molts sèniors els costi entendre, i assumir, les noves formes de vida de les noves generacions. L’alta velocitat en la que es produeixen els canvis en la societat, així com la crisi econòmica i financera, genera incomoditats i dubtes per als sèniors. L’envelliment actiu i la solidaritat intergeneracional declarada per la UE per a l’any 2012, hauria de servir per recuperar els valors de l’ajuda mútua, amb uns papers destacats per els joves i els sèniors. 
