Quan es parla de democràcia participativa, superadora de l’actual representativa, cal recuperar els principis bàsics de la democràcia grega de fa 25 segles, defensors de la importància de la tradició democràtica de deliberar junts els joves i els vells, en els assumptes que més els afectaven. Consideraven que l’autèntica força consistia en associar, barrejar la il·lusió de la joventut i l’experiència de la vellesa. Els sèniors que ingènuament vàrem participar en la transició democràtica, quaranta anys després, ens adonem que l’esperit autoritari de la dictadura continua vigent en la nostra societat, sense per això sentir-nos enganyats, però sí més coneixedors de com es produeixen els canvis socials. Desitjaríem recuperar la tradició democràtica de deliberar, parlant dels joves indignats, que per culpa dels seus progenitors han estat vitalment mal educats, fent-los creure que vivien en un món feliç, que havia superat tota les seves contradiccions. Ingènuament se’ls ha convertit també en ingenus i il·lusos, en un fals món inexistent, sense angúnies ni esforços per prosperar. El plantejament escollit, de no limitar-se a protestar donant les culpes als altres, sinó apostant per fer propostes constructives, es el més adequat en l’actual societat del coneixement. Però, difícilment podran canviar la realitat actual quan no la coneixen. Aquest coneixement és imprescindible, per no trobar-te davant de propostes completament inviables, impossibles d’assumir i realitzar. Aquí els sèniors podem ajudar. Ingenuïtat
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior
Quan es parla de democràcia participativa, superadora de l’actual representativa, cal recuperar els principis bàsics de la democràcia grega de fa 25 segles, defensors de la importància de la tradició democràtica de deliberar junts els joves i els vells, en els assumptes que més els afectaven. Consideraven que l’autèntica força consistia en associar, barrejar la il·lusió de la joventut i l’experiència de la vellesa. Els sèniors que ingènuament vàrem participar en la transició democràtica, quaranta anys després, ens adonem que l’esperit autoritari de la dictadura continua vigent en la nostra societat, sense per això sentir-nos enganyats, però sí més coneixedors de com es produeixen els canvis socials. Desitjaríem recuperar la tradició democràtica de deliberar, parlant dels joves indignats, que per culpa dels seus progenitors han estat vitalment mal educats, fent-los creure que vivien en un món feliç, que havia superat tota les seves contradiccions. Ingènuament se’ls ha convertit també en ingenus i il·lusos, en un fals món inexistent, sense angúnies ni esforços per prosperar. El plantejament escollit, de no limitar-se a protestar donant les culpes als altres, sinó apostant per fer propostes constructives, es el més adequat en l’actual societat del coneixement. Però, difícilment podran canviar la realitat actual quan no la coneixen. Aquest coneixement és imprescindible, per no trobar-te davant de propostes completament inviables, impossibles d’assumir i realitzar. Aquí els sèniors podem ajudar. 
