La vida en parella queda sensiblement afectada en l’etapa de la jubilació que és percebuda de forma diferent en funció de ser home o dona. Així es pot afirmar que les dones mai es jubilen. Les dones sempre tenen coses a fer en el seu territori de la casa. S’està constatant però, des d’una perspectiva femenina, el fenomen que suposa la jubilació del marit, que en envair l’espai de la dona, li provoca importants problemes, fins a l’extrem de considerar-lo com un trasto que no serveix per a res. Generalment predominen dues formes extremes de viure la jubilació per part dels homes. La primera d’elles és la de passar-se hores i hores davant la tele, moltes d’elles dormint. L’altra és la de convertir-se en l’escombra de la dona a qui s’acompanya arreu com un gosset de companyia. Per als homes jubilats, que havien ocupat càrrecs directius, la jubilació els hi pot suposar un important trauma. Quan es creien imprescindibles pel bon funcionament de l’empresa, aquesta també els considera uns trastos, la qual cosa, es vulgui o no, suposa una important davallada en la seva autoestima. Pretenen solucionar-ho enfocant la seva vida d’una forma banal, sense cap tipus de complicació emocional, que els acaba convertint en consumistes compulsius del seu temps, ple d’activitats sense cap tipus de contingut vital que doni sentit a la seva vida. Però no tot és negatiu, hi ha alternatives gratificants com la que proposa el Moviment Sènior, que pretén recuperar l’autoestima sentint-se novament útils i necessaris. Vida en parella
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior.
La vida en parella queda sensiblement afectada en l’etapa de la jubilació que és percebuda de forma diferent en funció de ser home o dona. Així es pot afirmar que les dones mai es jubilen. Les dones sempre tenen coses a fer en el seu territori de la casa. S’està constatant però, des d’una perspectiva femenina, el fenomen que suposa la jubilació del marit, que en envair l’espai de la dona, li provoca importants problemes, fins a l’extrem de considerar-lo com un trasto que no serveix per a res. Generalment predominen dues formes extremes de viure la jubilació per part dels homes. La primera d’elles és la de passar-se hores i hores davant la tele, moltes d’elles dormint. L’altra és la de convertir-se en l’escombra de la dona a qui s’acompanya arreu com un gosset de companyia. Per als homes jubilats, que havien ocupat càrrecs directius, la jubilació els hi pot suposar un important trauma. Quan es creien imprescindibles pel bon funcionament de l’empresa, aquesta també els considera uns trastos, la qual cosa, es vulgui o no, suposa una important davallada en la seva autoestima. Pretenen solucionar-ho enfocant la seva vida d’una forma banal, sense cap tipus de complicació emocional, que els acaba convertint en consumistes compulsius del seu temps, ple d’activitats sense cap tipus de contingut vital que doni sentit a la seva vida. Però no tot és negatiu, hi ha alternatives gratificants com la que proposa el Moviment Sènior, que pretén recuperar l’autoestima sentint-se novament útils i necessaris. 
