En una trobada per debatre un pla municipal sobre equipaments es va evidenciar una clara manca de talent per presentar propostes. Davant d’aquest fet, es planteja el dubte de si és real aquesta manca de capacitat per elaborar propostes o si realment el que manca és la motivació necessària per atrevir-se a presentar-les, havent d’argumentar-les i defensar-les. Està clar que davant de la presentació raonada d’una bona proposta, algú pot manifestar que qui millor per poder-la desenvolupar que la pròpia persona que l’ha presentada. Per no haver d’afrontar aquesta possibilitat, la postura és evident: escoltar, callar i deixar que els més agosarats assumeixin la seva valentia. Quan la participació és grisa i gens brillant, es pot arribar a la conclusió del predomini de l’absència de motivació, donat que les persones actives es caracteritzen per la seva manca de por per assumir responsabilitats. Una motivació baixa s’acostuma a produir en etapes històriques de transició, en les que s’ha deixat de creure en el que existeix, i es té por i es desconeix el que ha de venir. En aquesta situació el no fer res, el no mullar-se és la conseqüència lògica. Per superar-la cal que algú, apostant pel que ha de venir, tiri del carro i arrossegui a la gent incrèdula i desencisada. Quan l’actual crisi econòmica sigui del tot insostenible, forçosament hauran de sortir persones que s’atreveixin a indicar el camí que cal seguir, que sempre històricament s’ha anat trobant, encara que avui sembli utòpic. La motivació
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior.
En una trobada per debatre un pla municipal sobre equipaments es va evidenciar una clara manca de talent per presentar propostes. Davant d’aquest fet, es planteja el dubte de si és real aquesta manca de capacitat per elaborar propostes o si realment el que manca és la motivació necessària per atrevir-se a presentar-les, havent d’argumentar-les i defensar-les. Està clar que davant de la presentació raonada d’una bona proposta, algú pot manifestar que qui millor per poder-la desenvolupar que la pròpia persona que l’ha presentada. Per no haver d’afrontar aquesta possibilitat, la postura és evident: escoltar, callar i deixar que els més agosarats assumeixin la seva valentia. Quan la participació és grisa i gens brillant, es pot arribar a la conclusió del predomini de l’absència de motivació, donat que les persones actives es caracteritzen per la seva manca de por per assumir responsabilitats. Una motivació baixa s’acostuma a produir en etapes històriques de transició, en les que s’ha deixat de creure en el que existeix, i es té por i es desconeix el que ha de venir. En aquesta situació el no fer res, el no mullar-se és la conseqüència lògica. Per superar-la cal que algú, apostant pel que ha de venir, tiri del carro i arrossegui a la gent incrèdula i desencisada. Quan l’actual crisi econòmica sigui del tot insostenible, forçosament hauran de sortir persones que s’atreveixin a indicar el camí que cal seguir, que sempre històricament s’ha anat trobant, encara que avui sembli utòpic. 
