Assemblearisme

Josep Aracil i Xarrié.

La creació, proposada per joves, d’un centre social autogestionat, suposa un plantejament clarament llibertari. Quan es parla d’anarquisme, d’immediat surt a la palestra l’assemblearisme, molt atractiu per als joves, però clarament manipulable quan s’utilitzen discursos demagògics. Les assemblees, com a formes bàsiques de democràcia directa, persegueixen fomentar la rotació dels representants, la igualtat d’oportunitats per participar, evitar la concentració de poder, evitar el sistema de jerarquització i de dirigisme, fer horitzontal la presa de decisions i crear poder popular des de les bases. Aquest plantejament menysprea la utilització d’estructures jeràrquiques i oblida que l’assemblearisme requereix un alt nivell cultural i una conscienciació comunitària encara no assolits, en una societat humanament poc desenvolupada. Els actuals estudis científics sobre la naturalesa humana han evidenciat comportaments genètics tribals, que justifiquen l’existència d’estructures jeràrquiques. La pràctica diària del funcionament de qualsevol organització sense afany de lucre, corrobora que per ser efectius, cal fer servir nivells jeràrquics formats pel dirigent, el cap de colla i la colla. Quan aquests nivells jeràrquics son substituïts per “entre tots ho farem tot”, passa que la majoria de vegades, son els quatre innocents de sempre qui ho acaben fent tot. Una organització funciona quan persones amb noms i cognoms assumeixen compromisos socials i malament quan no es fa així.