L’atur s’ha convertit en una qüestió estructural, generada pel sistema capitalista. Els seus models de producció basats en la competitivitat, no serveixen per a la plena ocupació. Cal canviar-los, si continuem mantenint-los mai més hi haurà feina per a tothom. Quin sentit té comprar productes xinesos barats, quan si els féssim nosaltres mateixos, seria possible aconseguir la plena ocupació. El motor de la nova societat no pot ser la insaciable cobdícia humana, sinó una nova forma de vida comunitària centrada en la persona, que cerca la construcció d’un món feliç, capaç de superar una societat estressada, individualista i consumista.Es tracta d’organitzar territorialment la societat en eco sistemes culturals, per exemple Catalunya, en el que sigui possible que tots els seus ciutadans, tinguin al seu abast, tots els productes necessaris, per viure dignament, contribuint amb l’aportació d’una part del seu temps, a la producció de tots els recursos necessaris per ser feliços i la resta, al seu creixement personal. No es tracta de competir per tenir més diners, sinó de viure bé, recuperant la convivència i la solidaritat humana. Cal apostar per un clar retorn a la vida en els pobles i no en les grans ciutats. Cal transformar els models de producció, aprofitant per fer-ho possible els actuals coneixements científics i les xarxes socials. Les primeres experiències sobre aquests plantejaments les trobem en les pràctiques de cultiu ecològic i el retorn d’algunes parelles a la vida en els pobles. Models de producció
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior.
L’atur s’ha convertit en una qüestió estructural, generada pel sistema capitalista. Els seus models de producció basats en la competitivitat, no serveixen per a la plena ocupació. Cal canviar-los, si continuem mantenint-los mai més hi haurà feina per a tothom. Quin sentit té comprar productes xinesos barats, quan si els féssim nosaltres mateixos, seria possible aconseguir la plena ocupació. El motor de la nova societat no pot ser la insaciable cobdícia humana, sinó una nova forma de vida comunitària centrada en la persona, que cerca la construcció d’un món feliç, capaç de superar una societat estressada, individualista i consumista.Es tracta d’organitzar territorialment la societat en eco sistemes culturals, per exemple Catalunya, en el que sigui possible que tots els seus ciutadans, tinguin al seu abast, tots els productes necessaris, per viure dignament, contribuint amb l’aportació d’una part del seu temps, a la producció de tots els recursos necessaris per ser feliços i la resta, al seu creixement personal. No es tracta de competir per tenir més diners, sinó de viure bé, recuperant la convivència i la solidaritat humana. Cal apostar per un clar retorn a la vida en els pobles i no en les grans ciutats. Cal transformar els models de producció, aprofitant per fer-ho possible els actuals coneixements científics i les xarxes socials. Les primeres experiències sobre aquests plantejaments les trobem en les pràctiques de cultiu ecològic i el retorn d’algunes parelles a la vida en els pobles. 
