Els indignats està fent paleses algunes de les contradiccions del poble de Catalunya. És possible manifestar-se massivament el juliol del 2010, a favor de la independència, i només onze mesos després, el juny del 2011, oblidar-se’n completament, quan en aquests moments s’està convertint en una qüestió de supervivència, possible i viable? La bona fe dels joves indignats, que es consideren ciutadans d’un món, en el que cal suprimir totes les seves injustícies, demostra un alt grau d’ingenuïtat i candidesa que va somriure, però a la vegada vergonya, per haver-los educat en la fal·làcia d’una societat idíl·lica, en la que sense lluita i esforç, era possible construir un món més just, en el que viurien millor que els seus pares.El mateix Hessel manifesta que cal defensar globalment, com a ciutadans del món, un món més just i savi, però actuant per aconseguir-ho, en el món local. Podríem començar per canviar l’actual dependència de Catalunya a Espanya, per una altra més efectiva i autònoma a la UE. El model d’Islàndia, degudament adequat al nostre entorn, suposaria un projecte concret, més o menys defensat pel propi President de la Generalitat, partidari del dret a decidir. Caldria deixar de fer volar coloms i començar a aterrar, redactant una constitució catalana moderna, vàlida per solucionar els grans reptes d’una societat del segle XXI. Què cal fer sinó, quan és plenament sabut que la superació de l’espoli econòmic de Catalunya suposaria la solució definitiva de la nostra malmesa economia? Món global i món local
Josep Aracil i Xarrié. President d’Eurosènior.
Els indignats està fent paleses algunes de les contradiccions del poble de Catalunya. És possible manifestar-se massivament el juliol del 2010, a favor de la independència, i només onze mesos després, el juny del 2011, oblidar-se’n completament, quan en aquests moments s’està convertint en una qüestió de supervivència, possible i viable? La bona fe dels joves indignats, que es consideren ciutadans d’un món, en el que cal suprimir totes les seves injustícies, demostra un alt grau d’ingenuïtat i candidesa que va somriure, però a la vegada vergonya, per haver-los educat en la fal·làcia d’una societat idíl·lica, en la que sense lluita i esforç, era possible construir un món més just, en el que viurien millor que els seus pares.El mateix Hessel manifesta que cal defensar globalment, com a ciutadans del món, un món més just i savi, però actuant per aconseguir-ho, en el món local. Podríem començar per canviar l’actual dependència de Catalunya a Espanya, per una altra més efectiva i autònoma a la UE. El model d’Islàndia, degudament adequat al nostre entorn, suposaria un projecte concret, més o menys defensat pel propi President de la Generalitat, partidari del dret a decidir. Caldria deixar de fer volar coloms i començar a aterrar, redactant una constitució catalana moderna, vàlida per solucionar els grans reptes d’una societat del segle XXI. Què cal fer sinó, quan és plenament sabut que la superació de l’espoli econòmic de Catalunya suposaria la solució definitiva de la nostra malmesa economia? 
