Son quatre lladregots que fan més mal que una pedregada. Aquesta és la conclusió més clara sobre l’actual crisi financera. Especuladors financers, que per omplir les seves butxaques, han creat diners falsos als núvols, que aprofitant-se de les noves tecnologies, es mouen a escala global. Aquesta conclusió, realment només suposa un primer apropament per comprendre la crisi actual. La qüestió de fons és que l’actual sistema capitalista, que funciona propulsat pel motor de la cobdícia humana, està arribant al final del seu període històric. Quan un primer home, actuant com els animals, va marcar amb quatre pedres el seu territori com una propietat personal, va iniciar un sistema agressiu basat en la llei de la selva, la llei del més fort. Aquest sistema depredador, que s’ha aprofitat de la natura i de l’explotació humana, està esgotant els recursos naturals. Llavors, la cobdícia humana, totalment insaciable per omplir les seves butxaques, s’inventa una societat de consum, que per fomentar-lo, fabrica expressament productes de curta durada, amb uns moderns mitjans de producció que generen atur estructural, cada vegada més crònic. L’estat del benestar i la plena ocupació, es convertiran en una il·lusió del passat, de la que no gaudiran les properes generacions. La conclusió final, donat que el sistema capitalista enlloc de solucionar problemes els crea, consisteix en buscar un nou model de societat, que tingui com a motor l’ajuda mútua enlloc de l’actual cobdícia. Afortunadament això és possible. El capitalisme
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior.
Son quatre lladregots que fan més mal que una pedregada. Aquesta és la conclusió més clara sobre l’actual crisi financera. Especuladors financers, que per omplir les seves butxaques, han creat diners falsos als núvols, que aprofitant-se de les noves tecnologies, es mouen a escala global. Aquesta conclusió, realment només suposa un primer apropament per comprendre la crisi actual. La qüestió de fons és que l’actual sistema capitalista, que funciona propulsat pel motor de la cobdícia humana, està arribant al final del seu període històric. Quan un primer home, actuant com els animals, va marcar amb quatre pedres el seu territori com una propietat personal, va iniciar un sistema agressiu basat en la llei de la selva, la llei del més fort. Aquest sistema depredador, que s’ha aprofitat de la natura i de l’explotació humana, està esgotant els recursos naturals. Llavors, la cobdícia humana, totalment insaciable per omplir les seves butxaques, s’inventa una societat de consum, que per fomentar-lo, fabrica expressament productes de curta durada, amb uns moderns mitjans de producció que generen atur estructural, cada vegada més crònic. L’estat del benestar i la plena ocupació, es convertiran en una il·lusió del passat, de la que no gaudiran les properes generacions. La conclusió final, donat que el sistema capitalista enlloc de solucionar problemes els crea, consisteix en buscar un nou model de societat, que tingui com a motor l’ajuda mútua enlloc de l’actual cobdícia. Afortunadament això és possible. 
