Les incongruències de la societat actual són tan evidents i visibles que difícilment es poden ignorar. L’actual govern de la Generalitat que durant més de 25 anys ha governat a Catalunya, s’assabenta per sorpresa del gran dèficit econòmic en el que es troba la Generalitat, això sí, una vegada ha començat a governar. Amb el desconeixement, difícilment comprensible d’aquesta realitat, justifica una campanya electoral, sense promeses de retallades de serveis públics socials, que després fa. Tant si ho sabia com no, la seva actuació no és la més adequada per evitar protestes ciutadanes.Hi ha una dita que afirma que ulls que no veuen, cor que no sent. Resulta però que actualment, possiblement degut a la informació que faciliten les noves tecnologies, la bena als ulls tradicional, d’una ciutadania analfabeta i desinformada, ha desaparegut, tot i els esforços d’uns mitjans de comunicació per intoxicar a la població, amb un excés d’informació contradictòria, generadora de tants dubtes, que provoca que la gent per evitar-se l’esforç de pensar, no la tingui en compte, reproduint una nova ceguesa ciutadana. Tenim mala peça al teler quan la ciutadania no reacciona degut al desconeixement de la realitat, però encara més, quan tenint la possibilitat de conèixer-la, no ho fa per no haver de pensar. Si, coneixent la realitat, no fem res per canviar-la, se’ns podria considerar masoquistes que gaudim essent atropellats i si en canvi la desconeixem, som una colla d’inútils incapaços de saber en quin món vivim. La informació
Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior
Les incongruències de la societat actual són tan evidents i visibles que difícilment es poden ignorar. L’actual govern de la Generalitat que durant més de 25 anys ha governat a Catalunya, s’assabenta per sorpresa del gran dèficit econòmic en el que es troba la Generalitat, això sí, una vegada ha començat a governar. Amb el desconeixement, difícilment comprensible d’aquesta realitat, justifica una campanya electoral, sense promeses de retallades de serveis públics socials, que després fa. Tant si ho sabia com no, la seva actuació no és la més adequada per evitar protestes ciutadanes.Hi ha una dita que afirma que ulls que no veuen, cor que no sent. Resulta però que actualment, possiblement degut a la informació que faciliten les noves tecnologies, la bena als ulls tradicional, d’una ciutadania analfabeta i desinformada, ha desaparegut, tot i els esforços d’uns mitjans de comunicació per intoxicar a la població, amb un excés d’informació contradictòria, generadora de tants dubtes, que provoca que la gent per evitar-se l’esforç de pensar, no la tingui en compte, reproduint una nova ceguesa ciutadana. Tenim mala peça al teler quan la ciutadania no reacciona degut al desconeixement de la realitat, però encara més, quan tenint la possibilitat de conèixer-la, no ho fa per no haver de pensar. Si, coneixent la realitat, no fem res per canviar-la, se’ns podria considerar masoquistes que gaudim essent atropellats i si en canvi la desconeixem, som una colla d’inútils incapaços de saber en quin món vivim. 
