Envelliment actiu

Josep Aracil i Xarrié. President d’eurosènior.

La part positiva de la crisi és que serveix, si més no, per replantejar moltes qüestions que en altres casos ni se’n parlaria. L’actual desmuntatge de l’estat del benestar posa sobre la taula el tema d’una societat envellida que ningú sap com enfocar i conduir. La UE ha declarat l’any 2012 com l’any europeu de l’envelliment actiu, com la millor forma de frenar l’entrada en situacions de dependència, Arribat aquest punt es podrien formular unes preguntes, potser considerades políticament incorrectes. “La jubilació, entesa com una etapa de descansar i no fer res, és la millor forma d’enfocar l’envelliment?”. “Es podria considerar l’envelliment actiu promogut per la UE com una resposta negativa a la de no fer res?”.Tothom sap que l’atur és el fenomen negatiu més important de l’actual crisi. Aquesta realitat podria servir per qüestionar el treball, com una mercaderia humana que s’intenta aconseguir al preu més baix possible, amb un excés d’oferta, la d’un 20% d’aturats. Per fer possible el dret humà al treball, s’hauria de dignificar, fins i tot canviant el seu nom. Hauria de ser una contribució de cada persona, que dedica una part del seu temps en la realització d’activitats comunitàries, que fossin útils i necessàries per a la societat. No hauria de ser una venda del seu temps sinó una aportació. Aquest plantejament, en aquests moments totalment utòpic, no ho és per a les persones jubilades, a les qui se’ls recomana un envelliment actiu, que ja va ser promogut per l’OMS l’any 2002.