Cada vegada hi ha més persones que afirmen que les generacions futures ho passaran pitjor que les actuals. Només pocs anys enrere, es pensava tot el contrari, els pares estaven convençuts que els seus fills viurien millor que ells. Prendre consciència d’aquesta realitat suposa constatar que les coses no s’han fet bé o en tot cas de forma equivocada. Avui dia molts pares s’adonen que no han educat bé els seus fills en consentir-los tot el que demanen i en no haver-los inculcat el valor de l’esforç. L’error ha consistit en creure que la felicitat està relacionada amb un millor nivell de vida, que tot i ser veritat fins a cert punt, no ho és del tot. Les persones que varen viure durant el franquisme, amb grans mancances econòmiques i molta por, eren tant o més felices que les actuals amb un nivell de vida molt superior. No pot ser que l’alcoholisme s’iniciï als tretze anys, així com la drogoaddicció, el llibertinatge sexual i moltes de les actuals tares d’una joventut a qui no s’ha ensenyat les dificultats que suposa haver de superar, amb no poques dificultats, els reptes d’un plantejament vital, en una societat com l’actual que fa aigües per tot arreu i que és necessari canviar. Si rectificar és de savis, els pares que dubten del futur dels seus fills, haurien de ser els primers en endegar canvis socials, en una societat que cal ser totalment repensada i canviada. Lamentar-se que les coses no van bé i no fer res, no condueix enlloc. Cal fer quelcom! i com més aviat millor. Rectificar és de savis
Josep Arancil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
Cada vegada hi ha més persones que afirmen que les generacions futures ho passaran pitjor que les actuals. Només pocs anys enrere, es pensava tot el contrari, els pares estaven convençuts que els seus fills viurien millor que ells. Prendre consciència d’aquesta realitat suposa constatar que les coses no s’han fet bé o en tot cas de forma equivocada. Avui dia molts pares s’adonen que no han educat bé els seus fills en consentir-los tot el que demanen i en no haver-los inculcat el valor de l’esforç. L’error ha consistit en creure que la felicitat està relacionada amb un millor nivell de vida, que tot i ser veritat fins a cert punt, no ho és del tot. Les persones que varen viure durant el franquisme, amb grans mancances econòmiques i molta por, eren tant o més felices que les actuals amb un nivell de vida molt superior. No pot ser que l’alcoholisme s’iniciï als tretze anys, així com la drogoaddicció, el llibertinatge sexual i moltes de les actuals tares d’una joventut a qui no s’ha ensenyat les dificultats que suposa haver de superar, amb no poques dificultats, els reptes d’un plantejament vital, en una societat com l’actual que fa aigües per tot arreu i que és necessari canviar. Si rectificar és de savis, els pares que dubten del futur dels seus fills, haurien de ser els primers en endegar canvis socials, en una societat que cal ser totalment repensada i canviada. Lamentar-se que les coses no van bé i no fer res, no condueix enlloc. Cal fer quelcom! i com més aviat millor. 
