TV3 va emetre un programa, amb el títol “Adéu Espanya?”, sobre quatre països, en els que una part de la seva ciutadania desitja convertir-se en un estat independent. Els possibles nous estats varen ser els de les nacions de Groenlàndia, Quebec, Escòcia i Catalunya. Cal considerar el programa com un documental seriós, molt allunyat dels actuals programes televisius superficials i intranscendents. Va quedar molt clar que no existeix cap tipus d’impediment, perquè una nació es constitueixi com un nou estat, si majoritàriament ho desitja la seva ciutadania. Una de les conclusions més significatives del programa va ser la de que Espanya és diferent, en el sentit que cap nació aspirant a ser un nou estat tindria l’oposició de l’actual estat del que forma part, amb l’excepció d’Espanya que constitucionalment podria recórrer a la intervenció de l’exèrcit per impedir-ho. Una altra conclusió, seria en el cas de Catalunya, de que la seva separació es produiria essencialment per qüestions pragmàtiques, purament econòmiques, les de que “la pela és la pela”. Caldria deixar clar que aquesta possible separació, s’hauria de caracteritzar pel gran respecte dels nous ciutadans catalans vers els ciutadans espanyols, sense cap tipus de rebuig sobre les relacions fraternals conreades durant molts anys, amb estretes relacions familiars i de convivència que caldria mantenir. Es va trobar a faltar que no es parlés de l’idioma, amb el català com a llengua oficial, però sense excloure el castellà i l’anglès. Adéu Espanya?
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
TV3 va emetre un programa, amb el títol “Adéu Espanya?”, sobre quatre països, en els que una part de la seva ciutadania desitja convertir-se en un estat independent. Els possibles nous estats varen ser els de les nacions de Groenlàndia, Quebec, Escòcia i Catalunya. Cal considerar el programa com un documental seriós, molt allunyat dels actuals programes televisius superficials i intranscendents. Va quedar molt clar que no existeix cap tipus d’impediment, perquè una nació es constitueixi com un nou estat, si majoritàriament ho desitja la seva ciutadania. Una de les conclusions més significatives del programa va ser la de que Espanya és diferent, en el sentit que cap nació aspirant a ser un nou estat tindria l’oposició de l’actual estat del que forma part, amb l’excepció d’Espanya que constitucionalment podria recórrer a la intervenció de l’exèrcit per impedir-ho. Una altra conclusió, seria en el cas de Catalunya, de que la seva separació es produiria essencialment per qüestions pragmàtiques, purament econòmiques, les de que “la pela és la pela”. Caldria deixar clar que aquesta possible separació, s’hauria de caracteritzar pel gran respecte dels nous ciutadans catalans vers els ciutadans espanyols, sense cap tipus de rebuig sobre les relacions fraternals conreades durant molts anys, amb estretes relacions familiars i de convivència que caldria mantenir. Es va trobar a faltar que no es parlés de l’idioma, amb el català com a llengua oficial, però sense excloure el castellà i l’anglès. 
