A Catalunya i també a Espanya les generacions actuals de gent gran són hereves del franquisme que els hi va inculcar grans dosis de por, a la vegada que una certa dependència amb la posada en funcionament de la protecció social d’un incipient estat del benestar que ja feia molts anys que funcionava a Europa. Quan el costum era pagar una iguala per poder atendre les visites al metge de capçalera i les medicines no eren gratuïtes, la dictadura va canviar-ho tot i va generar una dependència cap als qui manen, incrementant la seva por amb la de perdre el que mai havien pensat poder gaudir. Aquests fets acaben generant comportaments servils i atemorits propis de súbdits i no de ciutadans que tenen por a protestar per la por a perdre una protecció social que consideren els hi ha estat donada sense ells haver-la demanada ni haver lluitat per aconseguir-la. Potser ha arribat el moment de provocar una ruptura que faci possible superar l’actual etapa de súbdits per passar a la de ciutadans coneixedors dels seus drets i deures. Tot i que en aquests moments la gent gran encara no han pres consciència de la seva potencial força, la dels seus vots, cal començar a actuar com a ciutadans davant de l’administració per fer possible una vellesa digna i respectada que forçosament ha de començar per qüestionar totalment el tracte inhumà que suposa l’aparcament dels vells en residencies geriàtriques on ràpidament perden la seva autoestima i es converteixen en vegetals que només esperen les hores de menjar. Súbdits o ciutadans
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
A Catalunya i també a Espanya les generacions actuals de gent gran són hereves del franquisme que els hi va inculcar grans dosis de por, a la vegada que una certa dependència amb la posada en funcionament de la protecció social d’un incipient estat del benestar que ja feia molts anys que funcionava a Europa. Quan el costum era pagar una iguala per poder atendre les visites al metge de capçalera i les medicines no eren gratuïtes, la dictadura va canviar-ho tot i va generar una dependència cap als qui manen, incrementant la seva por amb la de perdre el que mai havien pensat poder gaudir. Aquests fets acaben generant comportaments servils i atemorits propis de súbdits i no de ciutadans que tenen por a protestar per la por a perdre una protecció social que consideren els hi ha estat donada sense ells haver-la demanada ni haver lluitat per aconseguir-la. Potser ha arribat el moment de provocar una ruptura que faci possible superar l’actual etapa de súbdits per passar a la de ciutadans coneixedors dels seus drets i deures. Tot i que en aquests moments la gent gran encara no han pres consciència de la seva potencial força, la dels seus vots, cal començar a actuar com a ciutadans davant de l’administració per fer possible una vellesa digna i respectada que forçosament ha de començar per qüestionar totalment el tracte inhumà que suposa l’aparcament dels vells en residencies geriàtriques on ràpidament perden la seva autoestima i es converteixen en vegetals que només esperen les hores de menjar. 
