-T’adones avi Pep –pregunta en Joan- de la gran diferència que existeix avui dia entre la gent gran i la joventut?-Es així –contesta l’avi Pep- però jo m’atreveixo a donar-te una resposta, encara que potser una mica agosarada.-Be, endavant avi Pep, jo sempre he respectat les teves opinions.-Mira Joan, sempre han existit problemes de comunicació entre les generacions, però en aquests moments, ens trobem davant d’un important canvi cultural que pot inclús portar a un canvi de civilització.-Això que dius avi Pep és molt gros, però continua, tinc ganes de saber el que en vols dir.-Doncs l’explicació és molt senzilla. Nosaltres som una generació que podem anomenar "I" d’impremta. En canvi la joventut es una generació "J" de joc. -Vols dir avi Pep, que nosaltres hem après llegint mentre que la joventut ho fa jugant?-Es així, Joan. El llenguatge que ens ha permès a nosaltres arribar a on som, s’ha convertit en insuficient per donar abast als avenços científics. Per ser creatius cal estimular al màxim les nostres neurones i el joc ho permet fer.-Per això que dius, per a la gent gran es inacceptable. Es impossible d’entendre. Com pot avançar una joventut analfabeta que quasi bé no sap ni parlar?-En temo Joan, que en aquest cas, qui te raó és la joventut. Crec que els seniors si s’ho proposen i ho volen fer poden apropar-se a la joventut i, si ho fan, els primers beneficiats en seran ells. També crec que si volem conservar un esperit jove val la pena provar-ho, no et sembla Joan?