Fa dies, de forma inesperada, va morir en Remigi Herrero. Mestre i antic regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró durant dues dècades, com passa sovint amb els traspassos que-no-toquen, el clic memorístic i sentimental que origina la mala nova va propiciar nombroses remembrances que són impossibles d'igualar.
Pensant-hi dies després, vaig recordar que les quatre reunions que havia compartit amb ell, quan ell ja era un veterà de la Casa Gran i nosaltres poc més que uns pubertosos amb bona voluntat, es van caracteritzar perquè mai vam estar d'acord en pràcticament res del que vam discutir. I tot i així, diria, ens vam entendre els uns als altres.
Retornat del seu comiat —un bon comiat de ciutat, cal dir-ho quan el ritual és adequat pel com i pel perquè—, se'm va acudir mirar quants Remis hi ha a Catalunya. Tenir un nom singular és curiós i et fa coneixedor de la precisa eina de l'Idescat que serveix per al recompte —si n'hi ha prou, fins i tot amb escandall per comarques— dels que comparteixen denominació amb tu. A Catalunya hi ha 27 Remigis, 171 Remigios, 34 Remigias i fins i tot 9 Remigijus. De Remis, tal com li dèiem, no en consten, perquè no deixa de ser una abreviació, però fins i tot podem trobar-hi 22 Rémis, d'ascendència francòfona.
Feta la recerca anecdòtica, allà on endreço les idees, pensava com són de necessàries les presències com la d'en Remi, fins i tot (i sobretot) per als que no compartíem el seu parer, però sí comunitat, ciutat. Si es vol, preocupacions i neguits. Em recordo d'aquelles reunions creuades, quan ves a saber què trobàvem eixut de Les Santes o intentàvem fer reviure el cadàver festiu del Carnestoltes local, i em venen al cap nocions bàsiques de la bonhomia, com el reconeixement, la negociació, l'escoltar, el rebre, el dir i l'oposar. Cedir o fer-ho veure. Buscar l'acord i edulcorar la negativa perquè no semblés tan agra.
Vaig sentir-li a en Rafel Mitjans, que va parlar al comiat, el concepte d'"amistat coral" per definir el que va propiciar tant de temps en Remi, factor que era evident en una esplanada del Tanatori sempre sòrdida i que aquest cop tenia el color dels clavells i l'escalf de les retrobades en una ocasió tan poc desitjada. Amistat coral. Quina idea més maca. Potser la millor manera de fer que hi pugui haver més Remis és, precisament, practicant-la.
