La cultura és un motor que proveeix dignitat, afavoreix la igualtat social i funciona com a engranatge de les societats en què vivim. Però, com sempre, segueix sent la primera damnificada en l’aprovació de pressupostos per la seva suposada manca de productivitat vers les arques públiques. Ara bé, com l’educació i la sanitat, el seu èxit no es pot mesurar en funció de quant factura, sinó segons el retorn que genera en el teixit social que l’envolta.
Em cansa i em desanima que una ciutat com Mataró no sigui capaç de traçar una línia d’actuació de llarga durada en polítiques culturals. L’ambició és tan poca i les excuses tan sapastres que ni t'asseuries a la taula per rebatre els arguments. Encara recordo el trauma de la fugida del Festival Cruïlla a Barcelona i, des de llavors, hem anat veient com lustre rere lustre l’aposta per un calendari cultural més enllà de la nostra festa major, 'Les Santes', s’anava reduint fins a quedar emmarcat només en els festius calendaritzats, com ara el Carnestoltes. L’últim exemple és la cancel·lació del Festival d’Orgue Jaume Isern. Sent sincer, he de dir que no hi he anat mai, però reunia uns 1000 assistents de mitjana per concert i era un referent arreu. Reducció de la despesa, en diuen.
El que em fa més por és la dependència absoluta que aquest desert genera envers Les Santes, que evidentment han de ser el punt central cultural de l’any mataroní, la seva culminació, però en cap cas el seu inici i final. Arribarà un dia que la festa major no ho salvarà tot, que el seu oasi d’activitat frenètica no serà suficient per tapar les vergonyes d’agost a juny. I aquest dia està més a prop que lluny, ja que el programa de Les Santes ja fa uns anys que s’organitza basant-se en infraestructures i monetarització. Però d’això ja en parlarem un altre dia.
La cultura és el poc que ens queda per mantenir-nos dignes en una societat cada cop més individualitzada. És generadora de xarxes participatives i, a la vegada, de diversió, però ja se sap que això no es pot calcular com a guanys econòmics en l’Excel de final d’any. Jo, mentrestant, gaudiré de la cultura del rei Carnestoltes i un any més sortiré a la festa del "tot s’hi val", no sigui que l’any vinent ens tallin l’aigua dient que això de passar-s’ho bé no genera riquesa.
