Pel que sembla, la setmana passada se celebrava arreu del món la Harry Potter Book Night. I divendres a Mataró la biblioteca Antoni Comas organitzava un concurs adreçat als lectors més joves de les aventures de l’aprenent de mag.
Totalment aliè al fenomen, acabava fent cap a l’escorxador modernista arran de la descoberta recent de la saga per part de la pubilla de casa. I reconec la meva sorpresa davant el predicament que encara té la saga més de dues dècades després del seu debut. Evidentment, la repercussió de les versions cinematogràfiques i el marxandatge persistent i omnívor contribueixen en gran manera a realimentar el cercle, però continua sent un petit gran miracle, en aquests dies de pantalles permanents i addictives, veure com es propaga la passió per la lectura de les històries dels personatges de J.K. Rowling.
Un contagi discret i minúscul, un gota a gota que s’inocula com per art de màgia, mai més ben dit, de la cosina gran a la cosina petita, d’un amic a un altre. Perquè per moltes bufandes, varetes o tasses amb escuts que es puguin comprar, alguna cosa més ha de surar perquè un marrec emprengui l’aventura de llegir-se una història de més de quatre mil pàgines. I divendres, a la sala d’actes de l’Antoni Comas n’eren una vintena sense comptar els que van quedar en llista d’espera.
I val a dir que la feina de les organitzadores va estar a l’altura de la il·lusió dels participants i, de ben segur, de la seva pròpia il·lusió, creant un espai màgic que va immergir concursants i famílies des del primer moment i al llarg de tota la vetllada, salvant amb la bona fe i les ganes de tots plegats fins i tot els imprevistos tecnològics de darrera hora.
Perquè sí: la màgia negra també hi va tenir presència, i va fer caure el wi-fi, la pantalla blava de la mort del segle XXI. Petita ironia que, a les portes d’una nova edició del MWC que ens estabornirà amb tot de novetats impactants, seguim entrebancant-nos amb problemes tan bàsics. “Mataró, locomotora amb destí ciutat intel·ligent”, en diuen.
