Sempre s’ha dit que hi ha persones que viuen dels records, ancorades en el passat. D’un temps ençà, crec que es dona l’efecte contrari: una obsessió pel futur que no ens deixa viure el present com toca. I és que aquesta previsió constant, que ha salvat infinitat de vegades la humanitat, també és font de preocupacions i angoixa.
Parlem d’una habilitat que distingeix els éssers humans dels animals però que ens fa presoners del que vindrà, de la planificació constant. Donar voltes a tot és també la causa que tots anem estressats. Fins i tot preparar unes vacances amb mesos d’antelació provoca certs maldecaps que no ens deixen gaudir com ens mereixem de l’expectativa i els preliminars. La il·lusió d’imaginar-nos en la destinació escollida desapareix molt abans que el nostre desig es pugui fer realitat.
Volem que el nostre futur sigui perfecte. Esquivar l’atzar —com si això fos possible!—. La conseqüència de tot plegat és que mai no arribem a estar satisfets amb el que fem i tenim. Estem tan encegats fent plans a curt i llarg termini que esdevenim protagonistes d’un cercle viciós en què predomina la inseguretat, l’avorriment i la desesperança. Els passatemps que avui dia tenim a la nostra disposició tampoc no són de gaire ajuda. Els mateixos telenotícies ens aboquen a un sentiment de derrota constant com a societat i les sèries que més ens agraden mostren el pitjor de l’ésser humà (l’aclamada Chernobyl n’és el millor exemple) o ens dibuixen un futur aterridor (com Black Mirror o The Handmaid's Tale).
Tot i això nosaltres continuem llevant-nos cada matí, sortint al carrer i pensant què farem aquest cap de setmana. La vida no s’atura i seguim anant a la nostra. Una de les persones que millor ho sap és la Greta Thunberg, jove activista coneguda per la seva lluita contra el canvi climàtic. Ferma detractora de l’ús del plàstic, aquí la podem veure gaudint de diversos productes empaquetats amb aquest material. No sempre es pot estar 100% obsessionat (ni compromès) amb el futur...
