De patinets i vianants

El concepte de carrer de vianants, en la majoria dels casos, sona a benestar, a societat avançada i preocupada pels seus ciutadans

  • Diana Rahmouni
  • Dimecres, 05 Juny 2019 17:57

Opinió 2017/2019, davant de tot-patinets i vianants

El concepte de carrer de vianants, en la majoria dels casos, sona a benestar, a societat avançada i preocupada pels seus ciutadans. Fa unes setmanes vaig tenir un convidat a casa que va venir a Barcelona per primer cop a la vida. Ell viu a Sant Petersburg, una ciutat efervescent que té, pel meu gust, sobredosi de transport: autobús, troleibús, tramvia, metro, tot tipus de taxis i de cotxes compartits, bicicletes (sense carril bici), barques als canals, vaixells pel riu Neva, trens...

Passejant per l’Eixample, el Gòtic, el Raval i per Gràcia, un dels comentaris que el meu amic no deixava de repetir era que tot estava molt tranquil: “Sembla que la ciutat sigui de vianants!”, deia ell. “Hi ha molts carrers per on no passen cotxes, les voreres es respecten i està tot ple de carrils bici, com es nota que estic al primer món!”, afirmava.

Deixant de banda la percepció idealitzada del meu convidat, la idea era la mateixa que intento transmetre: una ciutat avançada és una ciutat que té en compte el vianant, el ciutadà que es mou pel seu barri i viu la ciutat.

Ara bé, sovint hi ha dades que ens sorprenen i ens trenquen els esquemes. Sabeu on és la zona de vianants més llarga d’Europa? A la ciutat búlgara de Plovdiv. On? Sí, sí, a Bulgària. (Aprofito per dir que aquesta ciutat amaga una altra sorpresa, i és que té el títol de la Capital Europea de la Cultura de l’any 2019)

Es tracta del carrer Knyaz Alzandr I i  té una llargada de 1.750 m (que significa que té 250 m més que el famós carrer de vianants de Copenhaguen). Fa riure quan ho compares amb com ens costa aquí d’aconseguir que un trosset de carrer sigui de vianants una estona! El projecte barceloní de les superilles avança lentament i potser, si hi ha canvi d’alcalde, s’aturarà definitivament. A Mataró també tenim les nostres picabaralles quan parlem de redefinir aquest aspecte.

Parlant de Mataró, hi ha un factor que preocupa la meva inclinació d’anar caminant als llocs... Els aparadors estan absolutament envaïts de patinets elèctrics! Això s’haurà de tenir en compte de cara qualsevol pla per fer els carrers de vianants, perquè ja m’han passat frec a frec més d’un cop usuaris avançats que opten per aquest transport i aconsegueixen baixar la Riera en 1 minut en lloc de 5.

Crec que parlo per molta gent quan dic que em costarà acostumar-me a les figures rectes i immòbils desplaçant-se a una velocitat d’entre 10 i 20 km/h per anar a comprar el pa...
La societat avançada va més de pressa que els plans urbanístics.