Divendres passat vaig baixar de Rocafonda preocupat. A peu, perquè és com em moc i dic baixar perquè hi pujo, per pura orografia. La situació del barri descrita per la Junta en ple d'una Associació Veïnal coratjosa no sorprèn.
Tot i que és crua i, amb raó, té derivades de desesperació. La diagnosi de causes i conseqüències que descriu una entitat formada per persones amb una resiliència de pedra picada és severa i sincera. Gela tot i ser candent.
També impressiona allargar-hi la passejada, al cap de dos dies i percebre la mil·lèsima part del descrit. Rocafonda, barri fet a sí mateix –i això no és un tòpic– concentra al 2019 bona part dels mals fàcils d'encomanar i perillosíssims de patir en les nostres ciutats. Les culpes són moltes i la casuística és extremadament complexa.
Per això, precisament, cal defugir les solucions eslògan, fàcils de vendre, que s'encenen per simpatia fàcil. Per això cal vigilar molt les aus carronyaires i les rates que volen emmerdar per alimentar-se i créixer.
Però la problemàtica hi és, és a casa nostra –perquè Rocafonda és cosa de tothom– i és urgent que s'activi no només la bateria de propostes que reclamen els veïns organitzats sinó, també, un discurs integrador i sense complexos que no negui realitats sinó que proposi un relat alternatiu al de les feres. El perill és enorme. I hi ha massa ingredients perillosos.
No vaig tornar de Rocafonda preocupat per això, només. Em va desanimar de forma addicional veure i parlar amb la gent que treballa al territori i copsar-los abatuts i impotents davant la voràgine. I per aquí sí que no s'hi pot passar.
Quan et diuen que una de les coses que aquí ha passat és que s'han tancat aixetes d'abastiment a polítiques tan necessàries com les socials i educatives és quan t'indignes amb aquell qui hagi decidit dinamitar d'una manera així un, dos o els barris que siguin. I amb ells la sola comunitat que som.
A Rocafonda, com a la resta de barris sensibles i com a tota la ciutat, hi falten bàsicament dues coses: 1: Polítiques públiques amb estratègia i visió de present i futur, i 2: Inversió deguda. I més de la que se n'ha retallat. Tota la resta és sucar melindros. I fer-nos mal. Potser que hi barrinem perquè ja fem tard.
