Una estampa nadalenca que mai veuran retratada com a bucòlica és l'evolució dels diferents contenidors i el seu desbordament transitori segons què prediqui la consuetud de cada jornada. En un cicle que acaba amb la col·lecció d'arbres de Nadal aparcats vora el punt de recollida a mig gener, qualsevol observador seria capaç d'endevinar el dia que som només mirant-se els contenidors que tingui a la vora, observant com és difícil que el servei de recollida doni a l'abast amb tant vidre després de Nadal i Sant Esteve o sobretot tant paper per Reis.
Va caure en desús per les noves reglamentacions però abans, almenys, bona part de les ampolles de cava que es consumeixen a mansalva en aquestes dates es guardaven a fi de bé per a la gent de Mà oberta. També era com un ritual i, fins i tot, els voluntaris que les recollien explicaven que algunes vermellors de vergonya il·lustraven el rostre d'amfitrions davant l'important botí que es guardava. "Les guardem tot l'any", deien, per amagar els excessos de finals de desembre.
Deu ser cosa de l'edat, fer-se vell i queixar-se però darrerament freqüenten a la particular 'safata d'entrada' de converses creuades les queixes pels contenidors desbordats sense necessitat que la data estigui en vermell a cap calendari ni tinguem ancestrals tradicions que justifiquin l'apilonament. Si a l'estiu aquell vídeo ens va ensenyar a tots com de mesquina pot arribar a ser una multinacional recollint i barrejant les fraccions que seleccionem amb cura a casa, no sembla que la cosa hagi anat a millor pel que fa a l'aspecte de la nostra via pública. Ja em perdonaran, perquè no tinc cap ganes de fer el caldo a cap aplec polític dels que remenen la cua olorant les eleccions, però ja fa temps que trobo que Mataró bruteja. I bruteja bastant. Més del que seria desitjable.
Els que hem acabat aprenent que sense una pista en condicions no es pot jugar bé a res, és normal que trobem a faltar una major cura per part de tothom envers carrers i places perquè la comunitat pugui viure-hi amb més comoditat. Ja anem tots massa malhumorats amunt i avall, estabornits pel dia a dia i un context feridor el miris a l'abast territorial que el miris, per no desitjar –aquests dies que les bones intencions també acaben apilades– una ciutat una mica més neta. De carrer i d'esperit. Bon any 19.
