Era dia de votació a Veneçuela. Pareu màquines, agafeu forces, una gorra i ulleres de sol. Sobretot lleva’t aviat i ves a fer una volta pel barri, et diuen. La majoria aniran a votar ben d’hora, després la calor fa baixar els ànims, però cap al capvespre ja estarem ben resguardats a l’ombra i ballant, recorden per animar-te. De pas compra ous baixant.
Fent cas omís dels consells el dia anterior vaig anar a dormir tard i volia fer mandres al llit, però els mosquits no estaven de la meva part. De cop trec el cap per la finestra i veig a la Mariela, negra com el carbó, alta i ben fornida, carregant un altaveu escales amunt. Badallant i encuriosit li pregunto si necessita ajuda, i contesta: Oye claro vente. Mira, quiero llevar el altavoz arriba del tejado pa' que todo el mundo se despierte y vayan a votar! Música a tot drap a primera hora del matí per anar a votar? M'hi tiro de cap. No hi ha un millor despertar a Caracas.
El passat 15 d'octubre tocava votar de nou a Veneçuela. El PSUV, el partit fundat per Hugo Chávez, es va imposar en un 75% dels governs regionals. Una nova victòria després de dinou anys al govern i 23 eleccions pel mig. Quin és el secret per seguir guanyant i entusiasmant? La festa del vot, el poder de tenir veu i la dignitat d’existir. Les masses populars veneçolanes abans del 1998 ni formaven part del cens, la pràctica majoria no tenien carnet d’identitat i l’analfabetisme marcava un sostre de vidre per tots ells. Amb l’arribada del chavisme al poder es va apoderar als oblidats, als que malvivien al llom d’un turó i que, com la Mariela, oficialment no existien.
El tel que ens col·loquen els grans mitjans de comunicació enterboleix la realitat d’un poble festiu i amb una cultura de participació popular brutal. Fem un esforç i informem-nos, tots plegats, i descobrirem un lloc on el ball és el diàleg dels carrers i on el vot és reconeixement de vida. Ah, i sense porres.
