Oda al Cavallet

Davant de tot: Oriol Ruiz - Físic

la passada9

Fa molts dies i moltes nits de les últimes Santes, ja quasi ni ens en recordem, han passat tantes coses; l'estiu, les olimpíades, potser algun amor fugisser, ... l'únic que no vol passar és la calor sufocant, va venir amb les Santes i sembla entossudida a quedar-se.

Tot i aquest temps passat, us demano un petit exercici de memòria, torneu a aquells dies de finals de Juliol, feu un petit repàs dels actes als quals vàreu anar, d'allò que vàreu veure. Que recordeu? Que és el que més us va agradar?
Per a mi, un cop vaig redescobrir les santes diürnes i infantils, després d'alguns anys aprofitant bàsicament les santes nocturnes (sé que hi ha gent que és capaç de fer-ho tot, però no és el meu cas), el millor acte és "la Passada".

El programa de les Santes diu que la Passada és la cercavila més llarga i més festiva de tota la festa major. Però té molts més condicionants que la fan especial, transcorre quan ja fa uns dies que estem de festa, comencem a veure cares cansades, junts grans i petis, i el temps que t'has d'esperar, permet les primeres tertúlies (i xafarderies) sobre el que ha passat els dies anteriors.

Però la passada té un element en particular que la fa molt especial, els Cavallets. A la Festa Major, n'hi ha molts que van a lluir-se, ho dic sense ganes de criticar, a mi em semblà molt bé. Castellers, com més suats i amb la camiseta més enganxada millor; Diables, que a sota l'ajuntament es farten de criticar l'alcalde, però que després van corrents a abraçar-s'hi; Pares, que apunten els fills des que van néixer a unes llistes per portar els nans, ... els cavallets són el contrapunt a tot això.

Sortir de cercavila per Mataró, el dia en què hi ha més gent al carrer, amb un cavallet de cartró penjat al cos, no només mereix el meu respecte, sinó que em provoca una barreja de sentiments, entre enveja i d'admiració, jo no podria. I no només surten a passejar, de tant en tant es paren i fan un ball. Un cavall davant de l'altre, ara aixeco el caparró, ara em dono la volta, ara aixeco el culet, ara faig una altra mitja volta i tornem a començar.

Els cavallets, són la quintaessència de la festa, els que ens recorden que nosaltres no som els protagonistes, sinó que només som una part de la història de la festa major.