Alguns s’amaguen en caricatures que els proporcionen un aire de benevolència, intentant que la gent oblidi així les pífies comeses durant un govern que probablement abandonaran. Alguns posen una lleu capa de tint als colors massa vistos, massa significatius. Altres posen sofàs de diàleg o fan música pels carrers, barri a barri, recolzant-se en noms llaminers i esperançadors.
N’hi ha que volen fer fora els vells creient-se nous, quan l’única novetat és un nom, una cara caduca. No falten aquells que segueixen amb la mateixa cançó reiterativa i fora de to, basant-se en l’estratègia de la crònica insistència. N’hi ha de nous i moderns, d’antics que volen semblar moderns, d’antics orgullosos de ser antics. Es fan accions de generositat i amabilitat desmesurada, desequilibrant els gràfics acostumats a estancar-se en la misèria. El nivell d’hipocresia i enganyifa es dispara i rebenta el límit, sonen les alarmes! Massa somriures, massa herois, massa mentides.
Grups pro-democràtics amb ànims regeneratius adverteixen: “Qui vota corruptes no és víctima, és còmplice”. I aquesta, sens dubte, és una de les poques certeses que podem extreure de l’ambient de campanya electoral. Animaria a la gent a assegurar-se de qui són aquells a qui cediran la seva paraula, el seu futur, el ceptre de tots nosaltres. A no votar per costum, per comoditat, perquè és l’únic paper que ens ha arribat a casa o perquè “he sentit que aquests faran això...”.
El nombre de partits i opcions ha augmentat, sembla que la política s’està popularitzant una mica. Això és bo! Però també permet l’entrada d’abundants paràsits, incompetents i éssers ridículs i incoherents. Així que compte!, fem un esforç i analitzem una mica les claus de cadascú.
Ells estan de campanya electoral, nosaltres estem en un moment de canvi i necessitem algú que ens guiï. Guanyem-nos a nosaltres mateixos fent el que realment creiem que hem de fer.
