Sense temps

Davant de tot: Lluís Martí i Garro - Enginyer de Telecomunicacions

Opinió 2014/2015, davant de tot-sense temps

Vist i no vist, cada cop més el Nadal sembla fugir ràpid i lluny, potser tan sols perquè cada vegada engega abans, més i més d’hora. Comencem a sentir parlar de dècims i participacions en plena canícula i l’allau d’anuncis de perfums i joguines arrasa prematurament la graella, tant com matina la instal·lació de les lluminàries als carrers. De tan d’hora com recomença tot, arribat el moment sembla esvair-se, abans de poder-lo assaborir, aquell ambient que, potser traïts per la memòria, creiem recordar.

Potser, tot plegat, reflecteix la velocitat amb què ens forcem el present a cop d’horaris i calendaris inútilment farcits. Tot sembla anar ràpid i envelleix la realitat a passes de gegant. I així veiem, en finir l’any, com el balanç dels darrers tres-cents seixanta-cinc dies s’acaba resumint en un grapat de noves paraules de moda: siguin neologismes, siguin mots d’origen més o menys remot que tot d’una, com deia Warhol, semblen obtenir també els seus quinze minuts de fama.

De cop i volta, doncs, veiem que ara la nostra normalitat parla d’imputacions, d’Ebola, de pobresa energètica, de ‘fracking’. Paraules aparentment imprescindibles, probablement caduques en qüestió de mesos o setmanes, reemplaçades per una nova remesa de mots. Com ja no recordem aquella prima de risc que tant ens havia de fer perdre la son i que ara sembla dormir en l’oblit, allà on deuen haver anat a parar les botigues de cigarretes electròniques.

També pot ser, però, que només ens sembli que tot passa més ràpid, a velocitat de vertigen. Potser només perquè ens fem grans i el que marca la nostra percepció del temps són els nous records que emmagatzemem, no el temps en si. A mesura que creixem resulta cada cop més complicat afegir noves experiències que facin de fita, de punts de referència a l’hora de recomptar cap enrere.

Possiblement per això, l’univers immens en què esdevenien els dies de Nadal de la nostra infància ara són poc més que un esprint de llargues sobretaules encadenades.