Si passegeu amb nens aquestes festes pels carrers de la ciutat, us adonareu que sempre torneu a casa amb algun paperet que vol ser un model de carta als reis. Com us podeu imaginar a casa s’acumulen les cartes als reis sense omplir, ja que tot i que va costar, ara ja tenim els nens ensenyats al fet que carta només se’n pot fer una, que entregarem al patge a principis de Gener.
L’altre dia la meva filla em va sorprendre dient que potser podíem aprofitar una d’aquelles cartes als Reis per escriure al tió, segurament com vosaltres ara mateix vaig posar cara de sorpresa, però després el seu raonament no em va semblar tan irracional, si aquell tros de fusta pot menjar, té sentit que potser també pot llegir. En tot cas la raó no sempre aplica, i li vaig dir que no, tot i que no vaig poder justificar molt la meva resposta, només vaig dir que el tió no era com els Reis, si no el tió caga el que ell vol depenent del que ha menjat.
Els nens però no són fàcils de convèncer, i ella va tornar a la càrrega dient-me que aleshores hauríem de demanar-li el que vol menjar. Li podia haver tornat a dir que no, però la meva consciència em demana (a vegades) desenvolupar el sentit crític dels meus fills, i fer-li acceptar un altre “no” poc justificat ja se’m feia massa dur. Aquella mateixa nit vàrem deixar la carta amb la pregunta al costat del plat i el got, i encara que se us faci difícil de creure, l’endemà el tió va contestar. Us haig de dir que a casa no tenim un tió qualsevol, a partir d’aquell dia, el nostre tió va deixar una dieta sana a base d’aigua i mandarines per passar-se a la bona vida, al Vi Dolç, al Rom, a les galetes amb xocolata, ...
Sort que aquestes festes són un cop a l’any, perquè entre el tió i els gintònics amb torrons que deixem preparats als Reis per quan passen a deixar els regals, les reserves d’alcohol de la casa queden a mínims, i els nivells de sucre d’alguns dels seus inquilins a màxims. Sent el segon element molt més difícil de retornar al punt d’equilibri original.
Molts cops sentim a dir que hauríem de mirar el Nadal amb ulls de nens, i per molt que ens ho diguin i saber que potser és bo, ens costa de fer-ho. Vivint massa aferrats a les nostres certeses, tot i saber que estem rodejats per l’inexplicable, sens dubte el Nadal és un bon moment per deixar-nos anar. Bon Nadal.
