Diuen que tots tenim a la nostra vida com a mínim un moment de Glòria, un moment en què som el centre d’atenció i admiració de tots els que ens envolten. Jo vaig tenir el meu ja fa uns anys, quan estava estudiant física a la facultat.
Era el quart any de carrera i estava fent un curs d’ampliació de mecànica clàssica, una assignatura difícil impartida per un reconegut professor. Com molts dels meus companys d’aquella assignatura, excepte els més privilegiats, se’m feia impossible seguir els raonaments del professor, i em dedicava a anar a la classe bàsicament per prendre apunts, esperant que després podria aclarir totes aquelles fórmules amb l’ajuda d’algun llibre.
Les classes duraven una hora i mitja i paràvem uns 10 minuts per descansar. Un dia no sé per què, vaig tenir una inspiració, vaig creure que allò que el professor estava explicant tenia un error i a la mitja part li vaig anar a dir, recordo com em va mirar, com es va quedar uns moments callat, amb un posat pensatiu, per després dir-me que no em podia respondre en aquell moment, que necessitava pensar-s’ho una estona més.
Em vaig quedar gelat, no em podia imaginar que una pregunta meva fes pensar aquella eminència més de trenta segons, però la meva sorpresa encara va ser més gran, quan en començar la segona part de la classe el professor va dir que jo havia fet un comentari important i que havíem de revisar part del que ens havia explicat aquell dia. Els companys em van mirar estupefactes, fins i tot i van haver-hi alguns aplaudiments. Evidentment com tot moment de glòria, va durar poc, uns minuts després ja no tornava a entendre res del que aquell home estava escrivint a la pissarra.
Ara anys després quan escolto la ràdio o engego la tele i em trobo amb les típiques tertúlies, per cert ja sigui a TV3, RAC1, ... quasi sempre amb els mateixos tertulians, la Rahola, en Gordillo, en Barberà ... em sorprèn com parlen de tot i de tothom (política, economia, urbanisme, cultura, historia...) amb una seguretat i vehemència esgarrifosa. Aleshores recordo el meu professor, un especialista en la seva àrea que va tenir la humilitat i l’honradesa de dir-me que necessitava un temps per pensar-s’ho.
Entenc que no podem sempre anar a preguntar a especialistes, perquè a vegades necessitem algú amb un llenguatge més entenedor, també entenc que tots tenim dret a opinar i això és bo. Però haver creat aquesta classe superior anomenada ‘tertulians’, ens limita la capacitat per escoltar, aprendre i raonar sobre el nostre entorn.
