Després de setmanes de negociacions, aquest dilluns 26 de maig van començar les accions de desallotjament del CSA Can Vies, al barri de Sants de Barcelona. Era un espai ocupat, sí, però aquest centre feia 13 anys que venia realitzant activitats socioculturals i dinamitzant l’activitat del barri. Potser ha estat l’olor de maig que ens envolta des del 15M, però el boca-orella protagonista dels últims temps ha facilitat que en un moment sortissin per tot arreu defensors de Can Vies que han protagonitzat actes de protesta no només a Sants, sinó per tot Barcelona.
“És trist que quatre inconscients embrutin la imatge de la protesta amb actes violents”. Segur que ho pensa molta gent després de veure les imatges de l’excavadora que havia d’enderrocar l’edifici, incendiada. Jo mateixa ho pensava, no fa tant, però la situació actual comença a ser massa dramàtica.
49.694 famílies de l’Estat Espanyol van ser desallotjades durant el 2013 per no poder pagar la hipoteca, un 11,1% més que el 2012, mentre el Govern va finançant i regalant diners públics als bancs. Diners que treu dels nostres impostos i les retallades socials. Retallades que s’han de fer per culpa de la mala praxis dels bancs i del Govern.
Piotr Kropotkin fa una reflexió molt interessant en el llibre “El apoyo mutuo”: Els supervivents de l’evolució no són simplement els que tenen uns gens més forts, sinó els que tenen desenvolupat un major sentit de la cooperació per assolir un objectiu comú. Suport mutu.
Plantegem-nos-ho així doncs. Els bancs estan en peu gràcies als diners públics i tenen al seu poder una gran quantitat d’immobles buits. S’ha d’enderrocar l’edifici de Can Vies? Molt bé doncs, que cedeixin un d’aquests locals buits perquè el CSA s’hi pugui traslladar. Si realment es vol que el poble es recuperi ens hem d’ajudar mútuament. Mai aconseguirem recuperar-nos si només mirem l’economia. La gent necessita educació, sentir-se segura, viva, útil, apreciada.
Solucions hi ha, falta que hi hagi voluntat real d’arreglar les coses.