Nombroses ments i històries en tots els formats ja fa segles que plantegen com seria la realitat si existís la tele-transportació. Qui no ha desitjat amb totes les seves forces, enmig d’un embús, atrapat en la incompetència freqüent de RENFE o fent malabars per quadrar horaris de vol, que en un obrir i tancar d’ulls pogués arribar al destí escollit?
Aquest radiant i acabat d’estrenar 2014 ens porta, com és tradició per aquestes dates, un increment en les tarifes del transport públic. L’intenten filtrar dissimuladament entre les rialles, les llums, les reunions familiars i les rebaixes, per si sona la flauta i triguem una mica més en adonar-nos del cost enorme que ens suposarà moure’ns per aquestes terres durant els pròxims mesos. Però no, no passa inadvertit. La T-10 d’una zona s’enfila fins els 10,30 euros (un 5,3% més que abans) i el bitllet senzill arriba als 2,15 euros (un increment del 7,5%).
Posem per exemple el típic cas del trajecte Mataró-Barcelona. Si un mataroní baixa a la capital cinc cops al mes no comprarà un abonament de viatges il·limitats, no surt a compte, sinó que acabarà comprant una T-10 de 3 zones. Així, s’estarà gastant cada mes 27,70 euros, que és el cost que té amb la nova pujada aquest bitllet de 10 viatges.
Ara bé, siguem positius! Què ens pot portar això de bo? Tinc dues propostes. La primera va dirigida a aquells que se senten identificats amb l’exemple anterior i són amants del fitness i de l’exercici físic: anar caminant fins a Barcelona i invertir el cost del bitllet en un gimnàs, que ens surt molt més barat que la T-10. La segona ja l’he deixat entreveure al principi: fer una crida als genis desocupats perquè facin un esforç comú i inventin d’una vegada el tele-transport.
A algú més se li acut alguna alternativa positiva enfront d’aquest atracament? A grans mals, grans solucions. Ah! M’oblidava d’un detall més dolç (o agredolç): aquells que portin teletac al cotxe obtindran una rebaixa de -10% en el famós peatge del tram Mataró-Montgat.
